 |
| des de la Penha de França |
És cert que aquest racó de fado sembla una mica deixat, però només és això: només ho sembla.
L'estiu s'ha fet curt, o són moltes les coses que volem fer i no arribem a tot arreu.
Si hem arribat a fer una escapada a Lisboa per poder sentir el fado en la seva plenitud, per saludar els molts amics, tot i que no dóna per a tots, i també i sobretot, sentir que ets a Lisboa, que els teus peus trepitgen Alfama, Mouraria, Graça, Bairro Alto, Belém i tants llocs que ja formen part del nostre univers.
Una de les cases de fado de referència és, sens dubte, Boteco da Fá. I és on vam anar la nostra primera nit al bressol del fado.
Tornarem a parlar d'aquest viatge, però de moment us deixo amb l'Augusto Ramos, una de les ànimes del local.
No sé pas el títol d'aquest poema ni l'autor o autors.
Tot i així ens permetem de fer-ne una transcripció, segurament amb alguna errada, però que sembla que no modifica l'esperit del missatge. Peço desculpas.
Anda daí comigo vamos ver
o bairro onde nasceu o nosso fado
Já não há guitarras a gemer
que havia nesse tempo já passado.
Da velha Mouraria
já nada resta hoje em dia
perdeu a bizarria e a virtude
já não se ouve cantar
e para recordar só resta
a capelinha da Saúde.
Se a Severa voltasse novamente
ao bairro onde nasceu o nosso fado
veria como tudo está diferente
chorava com saudades do passado.
Da velha Mouraria
já nada resta hoje em dia
perdeu a bizarria e a virtude
já não se ouve cantar
e para recordar só resta
a capelinha da Saúde.
