Amália, un cop més

La Susana Lópes, fadista nascuda a Lisboa al barri da Mouraria, viu actualment a Paris des d'on sent, viu i canta el fado fa molts anys. Des del seu blog http://susana-lopes-fado.blogspot.com/ la podreu escoltar.

Susana Lópes

També des d'un altre blog seu Molduras de poemas de fado, ens presenta les lletres i poemes que el fado canta, en un format muito engraçado combinant la lletra, la informació bàsica i la foto del/la fadista sobre un fons suggerent. Doneu-hi un cop d'ull, val molt la pena. Des d'aquest enllaç podeu accedir al blog de moldures dels fados d'Amália.

Américo

El vídeo és una altra dels regals del nostre amic Américo, des del seu perfil Vucarely al Youtube, un niu  de meravelles que no podeu deixar de visitar.

Aquest poema que portem aqui, és d'en Tó Moliças, violista que va acompanyar Amália durant una bona temporada. Canta Carlos Zel amb música de Fado Menor do Porto de José Cavalheiro, i ens transmet l'admiració que sent l'autor per la fadista, una admiració que li va demostrar en vida i que continua fins avui. Com diu el mateix Tó, Amália é uma das três minhas grandes paixões

Obrigado Américo, obrigado Susana por estes presentes, que tanto dignificam o Fado.

Um grande abraço desde Barcelona

Uns dies a Tavira

Ja fa uns quants anys d'aquells dies passats a Tavira, i ens queda el record i el bagatge del que allà vàrem viure.

Aquella nit a la platja amb bon menjar, bon vi, bons fados i sobretot amb molt bona companyia -sense oblidar,clar, l'aiguardent de figa...-

Serveixi aquest vídeo com el nostre Obrigado per la seva hospitalitat

Amb la veu del meu amic Américo amb aquest títol que ve a tomb "només el passat perdura"


Só o passado perdura
ll. Dr. Moreira Cruz
m.*fado Carlos da Maia quadras*

A saudade é minha irmã
eu sou irmão da amargura
não creio no amanhã
só o passado perdura.

O teu corpo é meu altar
vê tu que crença pagã
cansei de lá ir rezar
a saudade é minha irmã.

Guarda a tua mocidade
não ma dês porque é loucura
p'ra mim não há felicidade
eu sou irmão da amargura.

Tanto a vida me enganou
que não creio em crença vã
creio em tudo o que passou
não creio no amanhã.

Tudo passa tudo morre
e a felicidade não dura
aí o tempo concorre
só o passado perdura.

200 videos

Sempre he dit, i l'amic Américo ho sap, que els videos que fa sobre el Fado son petites obres d'art.
Potser caldrà canviar-li l'adjectiu i passar a anomenar-los "Grans obres d'art".
Aquest darrer que fa el número 200 que publica a Youtube, és una meravella i com en altres ocasions no em puc resistir a portar-lo a aquest "cantinho" i participar en la seva divulgació.
Gràcies Américo. I espero de veure'ns aviat

Tornem a ser aqui!

Podria semblar una petita mentida per quedar bé, però encara que les vacances ens feien falta a tots, també teníem ganes de tornar a estar en contacte amb tots vosaltres a través d'aquesta petita finestra, d'aquesta janela qe ens intenta obrir els ulls a aquest fantàstic món del Fado.

Avui, acabat de tornar del meu sud, no me'n puc estar de fer-vos arribar un Fado Menor cantat pel meu amic Américo. I no només el canta, com sabeu, també n'és l'autor d'aquestes maravelles de videos.

Amizade

O Fado é uma música bela que enche os sentidos. É para mim também foi a viatura para encontrar amigos que embora estão longe, ficam muito perto de nós.
Ao meu pedido, o amigo Américo, que conheci graças ao Fado desde Vila Nova de Cerveira, me dedico este vídeo de Nuno de Aguiar que como todos os que ele faz, ficou espectacular.
O amigo Américo é como o Génio da Lâmpada: Só tens de fazer o pedido que quiseres e ele esta pronto feito.

Uma vez mais Amigo fico sem palavras para te agradecer o regalo.
Obrigado e
una abraçada des de Barcelona

Una altra "petita" obra d'art

El meu amic Américo, no para de sorprendre'm amb aquests videos que fa. Per molts motius. Pels temes que escull, per la composició i transició de les fotografies, amb un resultat final on es pot apreciar la seva sensibilitat. En aquest cas, a més, és un vídeo alegre, que trenca el tòpic contra el que sempre hem de lluitar els amants del Fado, el tópic de la "tristesa". Aquest és un fadinho alegre, amb una lletra ocurrent de la enyorada Amália i que crec que es adïent per un dia com avui en el que ens disposem a celebrar -malgrat la bogeria que s'ha instal·lat en aquest món-
l'entrada d'un nou any. Un més...

porto romaní / porto raves boscans / fa olor de llesamí / tota la resta que porto
porto medicines pel cor /fetes amb herbatges / que collí de terra
sóc filha de les herbes / amb elles em vaig criar /
menjant agrelles / totes les que trobava/
darrera les formigues / hores hi passava/
sóc filha de les herbes / i poca cosa més sé/
Rosa esfulhada / qui et desfullà / fou la matinada /que va passar per mi
fou la matinada / que passà vanitosa / i deixà esfulhada / la bonica rosa
refrão
Branques de salzes / des de terra florint /amor de veritat / és el meu amor
rosella que crida / en el blat daurat / donzella bonica / reina del prat.
refrão

Gràcies Américo, Obrigado

(la tradució està feta amb tota la bona intenció....)

Américo

Avui un regal. Bé, un altre regal de l'amic Américo de Vila-Nova de Cerveira. Un Fado Tango cantat excepcionalment -com sempre canta- pero en aquest cas quan l'he escoltat per primer cop m'he sentit igual que quan sóc en una casa de fados i sento el Fado molt endins tocant-me totes les fibres, fent pessigolles a totes les meves emocions.
Ell, l'Américo, en la seva modèstia diu que en aquesta gravació no té la millor veu, que està cansat. Jo crec que està en la plenitut de la seva ànima fadista i el vull sentir sempre així.

Escolteu-lo i aneu cantan amb ell.
I gràcies amic. Tots els vídeos que fas són fantàstics. Cada dia més insuperables.

Per algún motiu, el fado Tango ja no està disponible a Youtube, per tant he decidit posar aqui un Fado Primavera, més recent, que no modifica una sola paraula l'admiració que sento per l'amic Américo.
Sempre obrigado...

Sorpreses

Les mini-vacances, s'han acabat. Després d'uns dies al Paradís -on no tinc internet- reprenc la vida normal. Llegeixo els correus i els diversos fronts que em connecten amb tants amics la majoria dels quals apassionats, com jo, pel Fado.
D'entre les felicitacions que rebo pel meu aniversari, les quals agraeixo de tot cor totes i cada una, divulgarem aqui un video que ha fet el mestre Américo d'un Fado Menor cantat per Amália.
La traça que té l'amic Américo fent aquestes petites obres d'art és digna d'elogi i això faig des d'aqui.

..............Obrigado

Mª Teresa de Noronha

Una fadista d'origen aristocràtic que arribà a comptesa al casar-se amb José António Barbosa, guitarrista de fados.
El passat dia 4 de juliol es complien 15 anys de la seva mort.
Volia fer una entrada amb algun fado dels seus més coneguts (al menys per mi) com per exemple Fado das horas, Fado Hilário, Cinco estilos...
Mentre m'ho pensava, vaig tenir la sort de veure el video del meu amic Américo del Fado do Castanheiro i vaig quedar fascinat pel poema, per la dicció de la cantadeira, que encara que ja coneixia, se'm va fer més entenedora.

Fa un parell d'anys vaig comprar a Lisboa el CD fac-simil del LP Saudade das Saudades, un treball fantàstic.

Ha costat, però el video de l'amic Américo m'ha fer decidir pel Fado do Castanheiro.

Amb lletra de Vasconcelos e Sá i música de Pedro Rodrigues

CASTANHEIRO

No cimo daquele outeiro
debruçado castanheiro
morre de sede e fadiga.

Torçendo os braços ao vento
dando a visão tormento
sobre uma rocha inimiga.

Tão velhinho e tão mirrado
perdeu as folhas coitado
fogem dele os passarinhos.

Nem mesmo em noites suaves
ele pode abrigar as aves
nem pode embalar os ninhos.

Um ramo de hera viçosa
que viveu sempre de rosa
ao pobre tronco segura.

Abraça o pobre velhinho
cada vez com mais carinho
cada vez com mais ternura.

Ó hera que não das flor
teu coração para amor
deve ser igual ao meu.

Singela planta ai que eu amo
jamais se esquece do ramo
onde uma vez se prendeu.

Sorpreses

Una revetlla agradable la que hem passat al Portús. I agradable les sorpreses que m'esperan a la tornada.
Des de Mallorca en JosepFarré ha sabut del bloc, i això m'alegra perquè serà un nou retrobament dels amics de l'altre costat de la mar, i de qui no ens ha allunyat només allò que en diuen "les coses de la vida"

També un missatge de l'amic Américo per demanar-me si em sap greu que hagi utilitzat una fotografia on surto jo, per fer un video sobre Ana Moura. No, Américo no me'n sap de greu, ben al contrari m'ha agradat força. Obrigado.
.........................................