A la página 4FadoLisbon de Youtube a la qual m'he suscrit recentment, acabo de trobar aquesta fadista japonesa que m'ha agradat força per la seva manera de cantar, i el seu "jeito fadista"
El seu nom és Yoko, i si no m'erro el seu cognom és Kanno segons he pogut trobar al blog Todos temos nosso fado.
Us deixo aqui amb dos clàssics, un fado Carriche.....
Escrevi teu nome no vento
Jorge Rosa / Raúl Ferrão *fado carriche*
Escrevi teu nome no vento Convencido que o escrevia Na folha dum esquecimento Que no vento se perdia
Ao vê-lo seguir envolto / Na poeira do caminho Julguei meu coração solto / Dos elos do teu carinho
Em vez de ir longe levá-lo / Longe, onde o tempo o desfaça Fica contente a gritá-lo / Onde passa e a quem passa
Pobre de mim, não pensava / Que tal e qual como eu O vento se apaixonava / Por esse nome que é teu
E quando o vento se agita / Agita-se o meu tormento Quero esquecer-te, acredita / Mas cada vez há mais vento.
I un Fado Tango
Rosa caída
Joaquim Borges / Joaquim Campos *fado tango* Já não és a minha vida De ti, não tenho ciúme; Olha que a rosa caída Mesmo depois de colhida Continua a ter perfume
Julgando que me torturas / Passas com outra, a meu lado Eu não caminho ás escuras Tenho a luz das amarguras / A iluminar meu passado
Já fui a folha esquecida / Que esperava a primavera Agora tenho outra vida Já não sou rosa caída / Voltei a ser o que era
Us deixo amb un Fado Carriche, una de les músiques de Fado que més bé entren per començar a comprendre i sentir aquesta música que diuen que és un remei per l'ànima...
Punxa el play!
La lletra, amb una moldura creada per la fadista Susana Lopes..
Divendres, quatre de la tarda i a tres-cents km/h ens plantem a Madrid. Ens esperen uns bons amics i la promesa de bon fado amb la primera edició del Festival de Fado al Teatre del Canal. Avui cantarà la Carminho.
El concert de la Carminho ha estat simplement magnífic, i em fa l'efecte que ha passat com sempre passa amb el Fado quan l'escoltem els no-portuguesos, que més enllà del idioma hi ha alguna cosa que penetra en la gent. I aquesta cosa, sovint, crea una certa "ràbia" per no entendre el poema. Jo sé el que em dic, doncs va ser per això que vaig començar a estudiar el portuguès.
Els meus amics de Madrid, també em van fer avinent aquest sentiment, i avui els dedicaré aquesta entrada al blog amb unes traduccions dels poemes, potser un poc matusseres, però que serviran per aproximar-los encara més el fado. Al cap i a la fi, d'això es tracta...
La Carminho va acabar el seu concert -abans dels bisos- amb un fado Carriche, una de les meves debilitats i que em sembla va agradar-los força.
Escrevi teu nome no vento
Jorge Rosa / Raúl Ferrão *fado carriche* Repertório de Fernando Maurício Escrevi teu nome no vento
Convencido que o escrevia
Na folha dum esquecimento
Que no vento se perdia
Ao vê-lo seguir envolto / Na poeira do caminho
Julguei meu coração solto / Dos elos do teu carinho
Pobre de mim, não pensava / Que tal e qual como eu
O vento se apaixonava / Por esse nome que é teu
E quando o vento se agita / Agita-se o meu tormento
Quero esquecer-te, acredita / Mas cada vez há mais vento.
escribí tu nombre en el viento/convencida que lo escribia/en la hoja del olvido/que en el viento se perdia. Al seguir viendolo envuelto/en el polvo del camino/crei mi corazón libre/de los vínculos de tu cariño. Pobre de mi, no pensaba/que tal como yo/el viento se apasionaba/por ese nombre tuyo. Y quando el viento se agita/se agita mi tormento/quiero olvidarte, creeme/pero cada vez hay mas viento...
Encara un Carriche més, en aquest cas d'en Duarte un altre dels anomenats "nous fadistes". Canta amb la mateixa música un poema del que ell n'és l'autor. Cada ú amb el seu estil...
Aquelas coisas da gente
Foi uma fuga para a frente
fui eu quem não quis falar
daquelas coisas da gente
Luis Guerreiro i André Ramos
que andavam no teu olhar.
Nesse olhar que anda comigo
nesse olhar onde me escondo
mistério que foi amigo
tristeza que foi meu ombro
Acendo mais un cigarro
um não ter mais que fazer
eu declaro-me culpado
jurando que foi sem querer
Cheguei tarde...certamente
hoje não queres tu falar
daquelas coisas da gente
que andavam no teu olhar.
Fué una huida hacia adelante/fuí yo quien no quise hablar/de aquellas cosas nuestras/ que andaban en tu mirar. En ese mirar que va conmigo/en ese mirar donde me escondo/misterio que fué amigo/trizteza que fué mi hombro. Enciendo otro cigarro/no tengo nada más que hacer/y me declaro culpable/jurando que fué sin querer. Llegué tarde...cierto/hoy tu no quieres hablar/de aquellas cosas nuestras/que andaban en tu mirar.
Vagin per endavant les meves disculpes per les traduccions. Estan fetes amb la millor intenció per aproximar una miqueta més el fado als meus amics, amb els quals vam passar un bonic i agradable cap de setmana, tan al Kakeko amb la Melin i el Jesus, com a casa de la Maria Luisa i l'Alfonso, on vam trobar i retrobar altres amics. Gràcies a tots, i per vosaltres aquest post.
Al Kakeko, Jesus amb la paella...
Amb els indignats a Neptuno
Amb la Merche i la Melin
Ja marxem, però l'Alba ens va venir a dir-nos adéu...
Acabo de tornar d'un cap de setmana llarg i llegeixo al blog de l'amic Américo que la Carminho ja té el seu primer CD al mercat.
Comparteixo l'alegria de l'Américo i la de tants milers d'amants del Fado que esperàvem aquest moment.
Només friso per poder escoltar-lo el més aviat possible.
Mentrestant ens conformarem amb aquest tast, amb aquest fado Carriche magistralment interpretat.
Escrevi teu nome no vento
Jorge Rosa / Raúl Ferrão *fado carriche*
Escrevi teu nome no vento
Convencido que o escrevia
Na folha dum esquecimento
Que no vento se perdia
Ao vê-lo seguir envolto / Na poeira do caminho
Julguei meu coração solto / Dos elos do teu carinho
Pobre de mim, não pensava / Que tal e qual como eu
O vento se apaixonava / Por esse nome que é teu
E quando o vento se agita / Agita-se o meu tormento
Quero esquecer-te, acredita / Mas cada vez há mais vento
lletra extreta del blog del meu amic José Fernandes Castro
Avui celebrem a Catalunya la Festa Nacional a la qual anomenem La Diada.
Diuen que és la Festa Reivindicativa per la dignitat i la identitat d'aquest país, i que se celebra un dia en el qual Catalunya és vençuda per les tropes Borbòniques, la qual cosa origina l'annexió de Catalunya a la Corona de Castella i conseqüentment la pèrdua de la identitat com a poble. Diuen que celebrar una derrota és de babaus.
Però també diuen que si després de gairebé 300 anys d'aquests fets, encara estem per reivindicar el Ser com a Poble, com a Nació, és perquè devem tenir una tossuderia -umateimosia- (m'agrada tant aquest mot!) que potser un dia recollirà fruits.
Qui sap!
Jo també des d'aqui m'apunto a aquesta celebració a aquesta teimosia i podria fer-ho acompanyant aquestes paraules amb l'Himne Nacional: Els Segadors, o potser amb una Sardana.
Però tractant-se d'un bloc eminentment dedicat al Fado, em sembla més adient que escolteu un Fado cantat, això si, en català. I com no pot ser d'altra manera serà Névoa amb un poema de Feliu Formosa i música de Raul Ferrão -Fado Carriche-
Si pertot deixes senyals
Si pertot deixes senyals,
com és que no et puc haver?
si encara em parles de nit,
per què haig de viure despert?
Si no sento el pas del temps,
per què no em dius si tu el sents?
si vull confondre'm en tu,
per què m'haig de desdoblar?
Si m'avinc a recordar,
per què m'haig de destruir
si has doblegat aquest full,
per què no em dius què segueix?
