dilluns, 31 de gener de 2011

Marco Rodrigues


Un fadista que he conegut recentment, gràcies a l'amic Aldo (Casadofado a Youtube) d'aquells que no et deixen indiferent.
Natural d'Amarante, municipi del districte de Porto, aquest extraodinari fadista guanya el 2009 la "Grande Noite de Fado".
Té un estil molt personal que de seguida t'embolcalla. A mi em va atrapar amb un poema de l'Elsa Laboreiro que ara escoltarem cantat amb aquest seu estil tan propi. Felicitem també a l'autora de qui ja vam parlar en un post aqui al nostre cantinho.
A la seva pàgina de Myspace podeu escoltar més coses d'en Marco Rodrigues, que a més s'acompanya amb la viola de fado.


Ausência - m.-Elsa Laboreiro
m.- Francisco Viana *fado Vianinha*

Ponho o mar no pensamento
Meus olhos no olhar teu
E recordo no momento
Esse amor que já foi meu

Navego na tua imagem
sobre vagas de ternura
e a distância da miragem
Faz a noite mais escura

Naufragam recordações
Rumo á margem da tristeza
Que os nosso dois corações
Foram alma, vida acesa


E morro na solidão
Que é tu não estares a meu lado
Procuro consolação
Neste canto, neste fado.
Agraïm a l'amic Aldo i al propi Marco l'ajuda per la transcripció del poema.

......I ara un vídeo promocional del seu darrer treball "Tantas Lisboas" des del Miradouro do Torel, na colina De São José, al peu del Castell de São Jorge, acompanyat pel guitarrista Luís Guerreiro................

divendres, 21 de gener de 2011

Ai, mourrir pour toi

El passat mes de desembre en la darrera estada a Lisboa l'amic Paulo em va regalar un CD d'Amália i unes fotografies d'Amália, del fotograt Silva Nogueira, editades dins la colecció Amália sempre per un grup editorial.
No cal dir que aquest present ja forma part del meu petit tresor musical fadista.
En el CD entre altres músiques trobem aquest tema que avui sentim, un fado cançó, o una chanson francesa afadistada, que permet sentir Amália cantar en francés, cosa que fa -com en altres lléngües- amb una gran naturalitat.


La cançó l'escriu per a Amália el cantant Charles Aznavour, que li dedica l'any 1957 quan coneix Amália i s'inspira en el conegut Ai Mouraria. Aznavour li regala la cançó perque diu que només Amália pot interpretar-la amb l'aire afadistat que la cançó té i la força interpretativa que requereix.
Aznavou sempre ha dit, fins i tot en époques recents que estava molt unit a Amália, que tenien una gran complicitat.
Volia posar aqui el tema cantat per en Charles Aznavour però sembla ser que dificultats relatives a drets d'autor no permeten veure-ho a Youtube, però en aquest enllaç trobareu una versió d'audio.


I ara, punxeu el play



Ay, mourir pour toi
Charles Aznavour


Ay, mourir pour toi
A l'instant où ta main me frôle
Laisser ma vie sur ton épaule
Bercé par le son de ta voix

Ay, mourir d'amour
T'offrir ma dernière seconde
Et sans regret quitter le monde
En emportant mon plus beau jour

Pour garder notre bonheur comme il est là
Ne pas connaître la douleur pour toi
Et la terrible certitude
De la solitude

Ay, mourir pour toi
Prendre le meilleur de nous-mêmes
Dans le souffle de ton "je t'aime"
Et m'endormir avec mes joies

Parle-moi, console-moi
J'ai peur du jour qui va naître
Il sera le dernier peut-être
Que notre bonheur va connaître

Serre-moi, apaise-moi
Quand j'ai l'angoisse du pire
Ne ris pas quand tu m'entends dire
Qu'au fond mourir pour mourir



Ay, mourir pour toi
Prendre le meilleur de nous-mêmes
Dans le souffle de ton "je t'aime"
Et m'endormir avec mes joies
Mourir pour toi.

dilluns, 17 de gener de 2011

Saudade

La paraula Saudade tan usada pel fado i tan arrelada a la llèngua portuguesa, de tan escoltada ja la tenim integrada, com a pròpia, ens és molt familiar, no ens cal molta explicació perque tots sentim què vol dir encara que no sabem bem bé definir-la.
El diccionari Priberam ens diu que ve del llatí solitas, -atis , solidão (solitud)
1 Lembrança grata de pessoa ausente ou de alguma coisa de que alguém se vê privado. 2 Pesar, mágoa que essa privação causa.


Déiem que en els poemes cantats pel fado, la saudade hi está molt present. S'usa i ens parla des de punts de vista molt diferents. Ara estem intentant fer una recopilació de fados que ens parlen de la saudade amb fadistas diversos, músiques diverses i estils diversos, per fer un CD, o potser només per tal de veure la immensa varietat de punts de vista a l'hora de parlar de la Saudade. Ja anirem parlant de com va anant aquesta recopilació, però si algú té alguna preferència o alguna idea li agrairem que ens ho faci saber.

Avui un tastet d'aquesta Saudade amb l'Ana Sofia Varela per la qual -ho confessem- tenim una certa debilitat. Del seu treball Fados de Amor e Pecado, amb lletra de João Monge i música de João Gil


Feliz Saudade


Nunca dissemos adeus
mas já toda a gente sabe
por muito amor que se jure
não há mal que sempre dure
nem bem que nunca se acabe.

Nunca dissemos adeus
nem trocamos direcções
mas desde a primeira hora
cada um sabe que mora
dentro de dois corações.

A terra tem tanto mar
a o mar tem tantos destinos
ainda te quero encontrar.

É feliz esta saudade
não me dói nem me arrepia
amor e recordação
brilham sempre aonde vão
são a nossa estrela guia.

Nunca dissemos adeus
era uma jura dos dois:
em qualquer esquina da vida
na hora da despedida
dizemos "Até depois"

A terra tem tanto mar
e o mar tem tantos destinos
ainda te quero encontrar.

divendres, 14 de gener de 2011

Rui Simões, homenagem ao Rei Maurício

Navegant per Internet, i a més de mil quilòmetres de Lisboa, trobes coses com aquest vídeo del canal Purofado que aconsegueix fer sortir la saudade, aquesta saudade que sempre tenim en algun raconet i que no se n'acaba d'anar mai.
El dia 15 del passat juliol, tan sols tres setmanes després de la meva visita a Lisboa, a la rua do Capelão al barri da Mouraria, bressol del fado i del recordat Fernando Maurício "O Rei sem coroa", els fadistes li van retre un homenatge al costat del monument que la Cámara Municipal de Lisboa va dedicar ao berço do Fado.

Fado al carrer amb el fadista Rui Simões cantant el clàssic de Gabriel d'Oliveira amb música de Joaquim Campos *Fado Vitória* : Igreja de Santo Estevão.


Fernando Silva, Rui simões i Carlos Fonseca





Igreja de Santo Estevão
Gabriel d'Oliveira / Joaquim Campos *fado vitória*
Repertório de Fernando Maurício

Na igreja de Santo Estevão
Junto ao cruzeiro do adro
Houve em tempos guitarradas;
Não há pincéis que descrevam
Aquele soberbo quadro
Dessas noites bem passadas

Mal que batiam trindades
Reúnia a fadistagem / No adro da santa igreja
Fadistas, quantas saudades
Da velha camaradagem / Que já não há quem a veja

Santo Estevão, padroeiro / Desse recanto de Alfama
Faz o milagre sagrado
Que voltem ao teu cruzeiro
Esses fadistas de fama / Que sabem cantar o fado.

Ningú millor que en Rui Simões, deixeble i admirador del "Rei sem coroa" per aquest merescut homenatge.
Més d'en Rui Simões a

O menino que não fui

Mário Raínho / João Maria dos Anjos
Repertório de Fernando Maurício

Nasci talhado de fado
Cresci no tempo a correr
Sem direito de sonhar;
Não parei no meu passado
Fui menino sem saber
E condenado a cantar

Tive a noite por guarida
Deram-me o fado, por pão / Por enxerga, a fria rua
Cresci á margem da vida
Ao lado da solidão / Coberto p'la luz da lua

Queria voltar a nascer
E sonhar um só momento / No meu mundo pequenino
Passou o tempo a correr
Não tive idade nem tempo / De brincar e ser menino
.

Com sempre el nostre muito obrigado al blog fadosdofado per la seva tasca de recollir les lletres i la informació relativa al Fado.

dimecres, 5 de gener de 2011

Comencem any...


Comencem un nou any i el comencem amb una altra prohibició: No es pot fumar en locals públics...
S'afegeig aquesta prohibició a un seguit de mesures que cada dia i sense que ens n'adonem van mimbant les llibertats individuals, mesures que a més ens volen vendre com a bones per el col·lectiu i per l'individu.
Veient com funciona el món, és fácil deduir que l'adjectiu que més li escau a la mesura és la de "Hipócrita". Prohibim fumar però no prohibim la fabricació i venda d'armes (que deuen matar més que el tabac). Prohibim fumar però no prohibim l'explotació laboral i les retallades socials (i semblem encantats!). Prohibim fumar i CONSENTIM tantes i tantes barbaritats al nostre voltant que de veritat Hipócrita és la paraula, i hipócrites són aquells que ens fan combregar amb rodes de molí i que de fet ho aconsegueixen.
Han donat un altre "quart de volta" i cada cop més tenim les societats occidentals més preocupades per les aparences que per les coses que són realment importants.
La idea és molt bona: ens creen les pors i nosaltres mateixos demanem que ens posin la cadena al coll.
No direm aqui, però que fumar sigui bo per la salut, com tampoc ho és de bona la pol·lucio que generen les fàbriques que ens envolten i els cotxes que van cremant benzina. Tot plegat com diu aquell "És molt confús"
De l'època en que fumar no estava mal vist, sinó més aviat el contrari, trobem aquest vídeo realitzat pela nostra amiga TiaMacheta, un fado Menor cantat per Esmeralda Amoedo, titulat Fumar é matar saudades.


Punxeu la fotografia

Un servidor ja va deixar de fumar fa alguns anys per decisió pròpia i encoratjo i felicito a tots els qui decideixin fer el mateix, però també encoratjo a tothom a no deixar-se seduir per les prohibicions com a sol·lució per a tot. Potser cal més educació, que genera respecte, que no pas prohibicions que només fan que enfrontar les persones.
Ah, I Feliç 2011 a tothom