Zona F aquest és el nom "de guerra" del Marcel Coy, un dels promotors que juntament amb MUSLOO conformen LetalBrothers, un canal de Youtube nascut per ser un tutorial del joc de Zombies, crec que es diu Call of Duty - Black Ops2..... però no em feu massa cas, jo d'això de la Play no en sé massa, més aviat gens, però per aquells que hi estiguin interessats, els recomano, i molt, que passi pel canal de Youtube...
Breu però magnífica la presentació del nou cd de Névoa amb el títol "Orlando" a "A Casa Portuguesa" del carrer Verdi.
El títol d'aquest nou enregistrament de Névoa, Orlando i el mite creat per Virgínia Wolf els anys vint del segle passat, són la font de la que la cantant beu, el jaç on descansa per presentar un seguit de cançons que tenen en comú el fet incontestable que l'artista s'hi troba còmoda cantant-les.
Disc molt recomanable del qual us en deixo un tast que vam enregistrar amb els nostres modestos mitjans.
Va passar, però, que en aquesta presentació no hi va poder ser present el guitarrista Vicenç Solsona , motius familiars li ho van impedir (i esperem que tot s'hagi resolt bé), i l'únic acompanyament de què va disposar la Névoa va ser la del percusioniste Ramón Ángel Rey, que amb el seu "cajón" va donar aquell escalf que tot cantant necessita sentir al costat de la seva veu.
Aqui va el tast, i en podeu trobar una mica més al Youtube
De Joni Mitchell, Both sides now
Bows and flows of angel hair And ice cream castles in the air And feather canyons everywhere I've looked at clouds that way
But now they only block the sun They rain and snow on everyone So many things I would have done But clouds got in my way
I've looked at clouds from both sides now From up and down, and still somehow It's cloud illusions I recall I really don't know clouds at all
Moons and Junes and Ferris wheels The dizzy dancing way you feel As every fairy tale comes real I've looked at love that way
But now it's just another show You leave 'em laughing when you go And if you care, don't let them know Don't give yourself away
I've looked at love from both sides now From give and take, and still somehow It's love's illusions I recall I really don't know love at all
Tears and fears and feeling proud To say "I love you" right out loud Dreams and schemes and circus crowds I've looked at life that way
Oh but now old friends are acting strange They shake their heads, they say I've changed Well something's lost but something's gained In living every day
I've looked at life from both sides now From WIN and LOSE and still somehow It's life's illusions I recall I really don't know life at all
I've looked at life from both sides now From up and down and still somehow It's life's illusions I recall I really don't know life at all.
De la llarga llista de "Fados Tradicionais" (més de dos-cents segons les diferents fonts) ordenada alfabèticament, en primer lloc hi trobem el Fado Acácio. L'autor d'aquesta música, un guitarrista que va tocar en els anys 1930-1970 del passat segle, de nom Acácio Gomes dos Santos, encara que a la llista de José Lucio hi figura com Acácio Gomes da Silva...
Diuen els entesos que aquest fado "de segona generació fuig de les textures clàssiques i s'acosta a la textura anomenada escala espanyola"....
Deixant de banda tecnicismes que queden pels executants, nosaltres, els oïdors i fruïdors del fado ens quedem amb la seva musicalitat, la veu i el jeito dels artistes que ens el canten.
Aquest fado Acácio ja l'havíem escoltat aqui en aquest raconet de fadoen diferents versions.
Avui ens quedem amb en Carlos Zel amb un poema de Hortense Viegas César.
Acácio Gomes, a baix a la dreta amb Berta Cardoso, Lina Alves e Alfredo Marceneiro
La Maria João Teixeira em va donar una sorpresa quan un dia em va dir que cantava...
La coneixia de l'Escola d'Idiomes per haver-la escoltat en una conferència sobre el Portugal del 25 d'Abril, i temps després em va dir que cantaria al "Lusitano" del Poble Nou, però per aquelles dates jo no era a Barcelona i no vaig tenir ocasió d'escoltar-la.
Ara fa uns dies em va esciure per avisar-me que cantaria al Cafè de les Delícies del Rabal, tal com vaig
informar en aquest blog, i cap allà vam fer cap.
Aqui us deixo amb un tast de les seves músiques. Cal dir que la Maria João no anava sola. A més de la seva viola, l'acompanya en Tiago Oliveira a la guitarra portuguesa, autor també d'algunes de les músiques que canta.