dimarts, 25 de desembre de 2007

Fernando Mauricio


Biografia do Fado

Perguntam-me p’lo Fado, Eu conheci-o:
Era um ébrio, era um vadio, Que andava pla Mouraria
Talvez inda mais magro que um cão galgo
A dizer que era fidalgo, Por andar com a fidalguia

Seu pai era um enjeitado, Que até andou embarcado, Nas caravelas do Gama
Um malandro andrajado e sujo, Mais gingão do que um marujo, Dos velhos becos de Alfama


Pois eu, Sei bem onde ele nasceuQue não passou de um plebeu, Sempre a puxar p’ra vaidadeSei mais, Sei que o Fado é um dos taisQue não conheceu os pais, Nem tem certidão de idadePerguntam-me por ele, Eu conheci-o:
Num perfeito desvario, Sempre amigo da balbúrdia
Entrava na Moirama a horas mortas, E ao abrir as meias portas, Era o rei daquela estúrdia

Foi às esperas de gado, Foi cavaleiro afamado, Era o delírio no Entrudo
E dessa vida agitada, Ele que veio do nada, Não sendo nada era tudo


Pois eu, Sei bem onde ele nasceu,Que não passou de um plebeu, Sempre a puxar p’ra vaidadeSei mais, Sei que o Fado é um dos taisQue não conheceu os pais, Nem tem certidão de idade

(Frederico de Brito)

O primeiro, Bom Natal a todos os meus amigos, depois recomendo-lhes que ouçam este bonito fado do Rei-Mauricio, só pra compreender que o filme do Saura -mal nomeado FADO- é uma troça , um escárnio para o FADO , uma troça da qual também participó, pelos vistos, a Cámara de Lisboa e outros autonomeados "fadistas". E sou catalão e só um amador do fado e ainda assim fico com muita ráiba depois de ver o filme.
Pergunto-me como ficó o mundo fadista..............................

(perdão pelos erros)


diumenge, 23 de desembre de 2007

ai la informàtica........

el Lynk, o com es digui
que vaig posar l'altre dia
del YOTUBE
és d'en Rodrigo,
però no enllaça.
És que he de fer alguna
cosa prèviament, com donar-me d'alta
o .......
AUXILI

dijous, 20 de desembre de 2007

entranyable

http://www.youtube.com/watch?v=gdc0A5OPBF4

não me esqueci

Não, não me esqueci do meu bloc. Mas ainda não tenho muita certeza de como esta a correr.

Total que entre les visites als altres blocs, pàgines de fado, veure i contestar el correu, i intentar aprendre una mica més, apart de sentir tota la música que he dut de Lisboa no em queda massa temps.
La fotografia és de la darera nit ens la va fer el Paulo i aqui estic entre la Rita la meva profa de portuguès i la meva companya Rosa. Som a la porta de MESA DE FRADES , on vam poder gaudir de la veu sens fi d'en Ricardo Ribeiro amb el Pedro Castro a la guitarra.
Com als alres llocs vam passar noites muito engraçadas.
En Ribeiro, Ana Sofia Varela, Argentina Santos, Nuno de Aguiar -amb qui vaig comversar molt- i altres amadores com Adelaide Maria, Julia Ramos, Graça Maria, Ana Maria Isidro o Marcio Mendes, van ser alguns fadistes dels quals vam poder gaudir, en unes nits de les quals em fa l'efecte em manca la repetició de la jugada. Massa sensacions alhora de vegades costen d'integrar. Agrair a en Tó Moliças gran músic de guitarra i guitarra baixo que va acompanyar Amalia en molts concerts pel mon la seva col·aboració per poder aconseguir una taula a les cases de fado, sempre a tocar dels fadistes i per instruir-me en aquest complex mon fadista. També per aconseguir-me una signatura de RODRIGO i sobretot per fer-me una còpia del disc d'AMALIA en italià amb temes del país i algun fado traduït a l'italià. Gràcies a tots els amics de Lisboa

dimecres, 5 de desembre de 2007

fins dilluns

aquesta tarda anem a Lisboa..............................................................................................

dilluns, 3 de desembre de 2007

aquest és el meu refugi

diumenge, 2 de desembre de 2007


Te'n vas anar el dia 23 de novembre, i et trobem a faltar tant. Ara la ràbia és més forta que res.



................

si jo pugués mossegar tota la terra i sentir-la, paladejar-la
seria més feliç un moment

però jo, no sempre vull ser feliç
cal ser infeliç de vegades
per ser natural, no tots els dies han de tenir sol
la pluja, quan falta es demana
per això acepto la infelicitat com a felicitat,
naturalment, com qui no se n'estranya
que hi hagi muntanyes i planes roquedars i herva
el que cal és sentir-se natural i tranquil
en la felicitat i en la infelicitat
sentir com qui mira....
pensar com qui camina....
i quan un es mor,
cal recordar-nos que el dia també mor
i que el crepuscle és bell
i és bella la nit que hi queda

Així és , i així sigui


fernando pessoa (traducció lliue)

dissabte, 1 de desembre de 2007

tenho saudades de ver novamente


dimecres tornaré a sentir l'olor d'aquesta ciutat que em te atrapat, ara m'en començo a adonar de les ganes que en tinc. Malgrat tot. Et tindré present Elena

A la Névoa i a la Núria...

Gràcies per haver-me contestat el comentari al vostre bloc.

divendres, 30 de novembre de 2007

Dezembro do ano pasado na Casa de Linhares
Aquesta nit va ser màgica, gràcies a en Paulo vaig coneixer en Tó Moliças i vam poder anar ao Bacalhao de molho i veure tan d'aprop l'Ana Moura.

gosto do fado

NO TINC MASSA IDEA DE COM FUNCIONA AIXÒ DEL BLOGG.
ANIRÉ APRENENT SOBRE LA MARXA.
Espero que serveixi per poder connectar amb algú i poder parlar de la meva passió per aquesta música -el fado- que té la immensa virtut d'aconseguir que des del mon exterior alguna cosa arribi dins nostre que ens fa sentir bé amb els nostres sentiments malgrat que puguin ser tristos..... FADO és alguna cosa que secceeix quan s'ajunten sentiments , música, veu, espai.... Alquímia.
És tan díficil de definir i m'és tan fàcil de sentir!