dijous, 31 de desembre de 2015

Coração vadio

Diu la Sandra Correia al seu perfil de facebook:

Tenho em casa o melhor Realizador do mundo e o melhor Actor
infantil de sempre!
Eis aqui o que vos tinha prometido ir revelando aos poucos. Somos aventureiros!

(I el melhor Realizador li respon: Sorte tenho eu em ter assim uma musa inspiradora!)

Jo que conec als tres (i encara més: als quatre :)) confirmo tot el que es diu aqui, i no me'n puc estar per acomiadar el 2015 de deixar-vos amb aquest video, només perque comproveu que el que us dic va a missa!!

Coração vadio





L'adjectiu Vadio, és molt usat en el món del Fado, i fa referència a la vida que porten els fadistes. Es podria traduir a la nostra parla i en el seu contexte com a vagabund, o millor encara com a rodamón, aquell que va d'una banda a l'altra sense tenir, com aquell qui diu, un ofici massa convencional. Confesso que és una de les paraules que m'agraden més de la llengua portuguesa.

José Guimarães / Manuel Reis

Repertório de Sandra Correia

Coração, num constante desafio
Vive a vida como pode
Como pode e como quer
Vagabundo e sonhador, è um vadio
Que não sabe qual o mundo
Qual o mundo em que viver
È tão louco que ao bater eu desconfio
Que ele bate sem saber
Sem saber porque bater

Coração vadio que não sabe onde parar
E pára em qualquer lugar
Como e quando lhe convém
Coração vadio, diz que sente, mas não sente
Diz que adora toda a gente
Mas não gosta de ninguém

Coração, vê se encontras um abrigo
Vê se deixas por aí
Por aí de vadiar
Talvez haja um coração que seja amigo
Onde possas, com amor
Com amor ter um lugar
Já è tempo de ter cuidado contigo
Já è tempo de saber também amar

(letra tirada do blog fadosdofado)



Álbum PERSPECTIVA by Sandra Correia.


Produção: ME!
Realização: João Costa Menezes
Fotografia: Carlos Costa Coelho
Edição: Ruben Latre
Som Caixinha de Música: Fernando Gomes

Coração Vadio
(José Guimarães/Manuel Reis)
Sandra Correia
Pedro Viana (guitarra portuguesa)
Miguel Ramos (viola de fado)
Frederico Gato (baixo)

Produced by JCM
Menezes Entertainment!

dimecres, 9 de desembre de 2015

Fados 16

Ja fa dies que no parlàvem de la meva inicial recopilació de fados. Ens havíem quedat en el quinze, així que anem pel següent.


D'aquest recopilatori recordo el descobriment de Maria do Ceu, fadista portuguesa radicada a Galiza, també el goig d'escoltar en Marceneiro; però vaig tancar el cd amb una cançó o fado-cançó dedicada a Lisboa, una més.


Però com que hem parlat poc de la fadista Maria da Fé, aqui us deixo amb un poema d'Ary dos Santos








Senhora Dona Lisboa, canta 
Maria da Fé






Ary dos Santos / Martinho d’Assunção


Senhora dona Lisboa
Duquesa de meia raça
Vais do Terreiro do Paço
Ao Miradoiro da Graça

Levas saia pombalina
Blusa bordada a retroz
Sorriso de seda fina
Cinta de Eça de Queiroz

Com vestido de azulejo
E peito alto entalado
Num decote sobre o Tejo
Tens corpo de rio e fado

Senhora dona cidade
Cada praça mais formosa
Tiras ruas na idade
Com paredes cor de rosa

dissabte, 28 de novembre de 2015

Un adéu

Un record d'aquells que permaneixen i que ens acompanyaran ja per sempre. 

Això significa per a mi la tia Bia, que em va emocionar tant aquella nit a la Tasca do Chico, això, i també i sobretot sentir el Fado, comprendre el Fado, saber-ne l'essència.

Per això el meu agraïment i la certesa que serà sempre per a mi un record d'aquells que guardem amb aquell cel  que només les coses importants demanen.


Obrigado Bia.





Lisboa

Artur Ribeiro / Ferrer Trindade
Repertório de Beatriz da Conceição
Vejo do cais mil janelas / Da minha velha Lisboa
Vejo Alfama das vielas / O Castelo a Madragoa

Os meus olhos rasos de água / Deixam por toda a cidade
Na minha prece de mágoa / Esta canção de saudade

Quando eu partir, reza por mim Lisboa
Que eu vou sentir, Lisboa, penas sem fim, Lisboa
Saudade atroz que o coração magoa
A minha voz entoa feita canção, Lisboa
E se ao voltar me vires chorar, perdoa
Que eu abra a porta á tristeza para depois rir á toa
Tenho a certeza que ao ver as ruas tal qual hoje eu vejo
Esse teu ar de raínha do Tejo
Hei-de beijar-te, Lisboa

Hei-de beijar com ternura / As tuas sete colinas
E vou andar á procura / De mim, nas tuas esquinas

E tu Lisboa, hás-de vir / Aqui ao cais como agora
P'ra eu te dizer a rir / O que hoje minh'alma chora.

dilluns, 9 de novembre de 2015

Força Zé

El bon amic i gran fadista Zé Manel Castro està passant per uns moments difícils. La salut li està fent la guitza i avui passarà pel quiròfan.


Li desitjo tot el bo i millor, a aquest amic, a aquesta gran persona, amb la certeza que ens veurem ben aviat a Lisboa i compartirem una abraçada i uns fados.

Força Zé!!!!!







De noite sou feliz

Carlos Plácido / Renato Varela *fado varela*
Repertório de José Manuel Castro


De noite é quando eu oiço a solidão
A dizer-me baixinho o rumo certo
De noite é que o silêncio é meu irmão
E me transformo em ave e sou liberto


De noite é quando penso que fui eu
Quem fez a tempestade e a bonança
Transformo-me num deus e subo ao céu
E faço sorrir alguém que não tem esperança


De noite é que meus passos encontram passos
A vaguear na noite que não quis
De noite dão-me beijos e abraços
De noite é que eu sonho e sou feliz

divendres, 23 d’octubre de 2015

Um Porto de Fado

Aquest és el títol de l'esperat cd de la fadista del Gran Porto, Fernanda Moreira. Cd del qual ja avisàvem en aquest blog el març de l'any passat arran de la petició d'autofinançament que va endegar la fadista.

Ja tenim el disc a les mans, enviat per la fadista a qui agraïm el detall, i portem aqui un petit homenatge en forma de video, d'un dels temes d'aquest treball discogràfic, un poema de l'amic comú José Fernandes Castro i música de Nel Garcia, autor de totes les músiques del cd i també d'algunes lletres.

Un petit homenatge a una fadista de cos i ànima que canta des de molt jove i que com tantes altres es va enamorar del fado mentre escoltava Amália a casa dels pares. Un homenatge, modest, totalment merescut a la Fernanda que canta fado sense adjectius, amb la força de la veritat. En tot cas la veritat seria l'únic adjectiu que li caldria a la Fernanda Moreira.

Obrigado! 

divendres, 11 de setembre de 2015

Belos tempos de outrora

Ja hem parlat en aquest blog del fadista Maximiliano de Sousa, conegut com Max.
Nascut a Madeira, no només va ser fadista sinó un personatge polifacètic que va dur el fado als espectacles que presentava.
Algunes de les entrades que vaig fer al blog d'aquest magnífic personatge han quedat esquinçades en desaparèixer les pàgines on tenia penjats els reproductors de música, cosa que haurem de solucionar ben aviat.
Volia avui dia onze de setembre Diada Nacional del meu país, deixar-vos un petit Fado d'un gran fadista.

Belos tempos de outrora, és el títol d'aquest poema de Fernando Teles i  música de fado Meia-Noite del compositor Filipe Pinto. Es tracta d'una gravació en la qual el fadista només va cantar una part de la lletra, o sigui un fragment. El poema és llarg i he trobat a la web dedicada a la Berta Cardoso la lletra complerta. La fadista Berta Cardoso, la gran oblidada del món del fado, també el va cantar, encara que no la primera estrofa que aqui canta en Max. Una música la d'aquest fado per a mi de les millors que hi ha en el fado.
Us deixo amb el video del meu bon amic Américo a qui li robo un dels seus pequenos nadas. Obrigado amigo.  


dimarts, 25 d’agost de 2015

Fado a la Vila de Rialp

Reconec que no havia parat esment, fins ara, als festivals de música que, a l'estiu, omplen les viles i pobles del nostre país. Fins que el Fado no ha fet acte de presència en el XV Festival de Música de la Vila de Rialp.

L'anunci ens presentava al guitarrista Mário Pacheco, del prestigiós Clube de Fado de Lisboa, i a les fadistes Ana Maria i Sandra Correia, ben acompanyades per la resta de músics, en Diogo Clemente a la viola de fado i en Rodrigo Serrão al contrabaix. La cita era a l'Església Parroquial de Rialp el dia 8 d'agost. I cap allà vam anar.

Vam poder gravar alguns dels fados i aqui us en deixo un.

Poema de Domingos Gonçalves da Costa i música de Carlos Rocha "Eu já não sei" també conegut com "Ponto final"

I li volem dedicar aquest vídeo a la fadista Sandra Correia, avui, dia del seu aniversari.

Parabéns Sandra Correia, sempre o nosso obrigado por seres assim. Mil beijinhos!!







Eu já não sei se fiz bem ou se fiz mal
Em pôr um ponto final
Na minha paixão ardente
Eu já não sei, porque quem sofre de amor
A cantar sofre melhor
As mágoas que o peito sente

Quando te vejo... e em sonhos sigo os teus passos
Sinto desejo... de me lançar em teus braços;
Tenho vontade... de te dizer, frente a frente
Quanta saudade... há, do teu amor ausente;
Num louco anseio... lembrando o que já chorei
Se te amo ou se te odeio... eu já não sei

Eu já não sei sorrir como então sorria
Quando em lindos sonhos via
A tua adorada imagem
Eu já não sei se deva, ou não deva querer-te
Pois quero às vezes esquecer-te
Quero e não tenho coragem

divendres, 31 de juliol de 2015

Una nit a la fresca

El passat mes de juny, vàrem assistir a una de les nits que l'associació Coincidències  va presentar a un terrat de Barcelona.

Coincidències  es defineix com una nova forma de presentar i crear noves  experiències culturals.
Aixi es presenta la seva web.

"Coincidències és una associació cultural nascuda amb força a Barcelona la primavera de 2013 amb la vocació de crear noves experiències culturals. 

Amb una consciència profundament digital, al mateix temps vol fer èmfasi en l’intercanvi entre creadors/artistes i espectadors/inquiets. És el que anomenem “cultura 3.0″: ens agrada veure, tocar, escoltar, participar.


Més enllà dels grans temples en forma de teatres o de museus, considerem que la cultura pot esdevenir-se en qualsevol espai urbà, i que qualsevol espai pot ser idoni per a les iniciatives culturals. Mantenir la cultura tancada en espais, per grans que siguin, és engabiar-la, engavanyar-la, limitar-ne el consum a una part."

La nostrada Névoa, va cantar a un dels escenaris, un terrat de l'eixample barceloni, i allà vam anar per gaudir d'una nit agradable i diferent.

La Névoa acompanyada del guitarrista Vicenç Solsona, amb qui manté una estreta col·laboració, ens va obsequiar amb la seva particular visió del fado, aquesta música portuguesa que sedueix tan, i  de la qual estem tan mancats aqui a Barcelona.

Vam voler gravar-ho tot, amb els nostres mitjans senzills, i davant la tasca complexa que això representava vam optar per fer un popurri dels temes que ens van obsequiar aquests dos monstres de la cançó del nostre país. Aqui us deixem amb el resultat d'una nit agradable i amb el nostre agraïment als músics i als promotors d'aquesta idea genial.

  

divendres, 17 de juliol de 2015

Fados 15

Seguim en la presentació del que va ser els meus inicis en el món del fado i les col·leccions que de manera apressada m'anava muntant. Eren molts els fados que anaven entrant al meu ordinador anb aquells programes que et permetien baixar-te tota la música que volies, o compartir-la com a mi m'agrada dir.

En aquest quinzè cd veig ara un fado de la Fernanda Maria amb el títol As pedras da minha rua que porta el mateix nom que el poema de Manuel Paião i Eduardo Lamas que també va cantar la Fernanda i que avui ens canta tan i tan bé la nostra Sandra Correia. El cert és que d'aquest poema que avui escoltem, no en coneixem l'autor, només sabem que es va cantar en una película del 1947 Os vizinhos do res do chão i  amb una altra música.

Qualssevol informació adicional que ens il·lustri, serà molt ben rebuda. 


As pedras da minha rua





Se esta vida continua
Por mais uns dias escassos
As pedras da minha rua
Já te conhecem os passos

E quando passas vê lá
Há tantas pedras no chão
Que escusas de vir p’ra cá
Com sete pedras na mão

Se pelo teu negro desdém
Ou por um desgosto choro
Choram as pedras também
Nesta rua aonde moro

Mas enfim se eu não for tua
Sempre tua até ao fim
Que as pedras da minha rua
Se levantem contra mim

dijous, 2 de juliol de 2015

Un popurri fadista

En el seu cd Tantas Lisboas, el fadista Marco Rodrigues ens obsequia amb un popurri -una rapsòdia, diu ell- en el qual trobem diverses músiques.

 Fado Alvito de Jaime Santos, Fado Georgino de Georgino da Sousa, Fado Pedro Rodrigues sextilhas de Pedro Rodrigues, Fado sem pernas de Guilherme Coração i acabant amb un Corrido de Manuel de Almeida. Tot plegat amb un poema del genial poeta Tiago Torres da Silva.


Em venia de gust escoltar de nou aquest cd d'en Marco  gravat el 2010 i aquest "medley" sembla que dóna una mica d'ànims en aquest estiu tan calorós i també tan estrany....



Fado Alvito
Quem entrega a alma ao Fado
Precisa de ter cuidado
Com cada coisa que sente
Porque se o fado a aceita
A alma pouco aproveita
Da vida que tem à frente

Fado Georgino
Quem entrega ao fado a alma
Precisa de andar com calma
Sem fazer muito alarido
Pois sempre que o fado a quer
Toma a alma por mulher
Mas não se faz seu marido

Fado Pedro Rodrigues (Sextilhas)
Quem ao fado a alma entrega
À noite nunca sossega
Dos p'rigos que o fado traz,
Abre as portas à desgraça
Porque essa noite não passa
Quando o fado se desfaz

Fado Sem pernas
Mas quando um fadista canta,
A noite que estava fria
Vai aquecer-se à garganta
De uma nova melodia
Mas quando um fadista sente
O sol vai perdendo o medo
E planta adentro da gente
Um dia que vem mais cedo

Corrido de M. de Almeida
Mas quando um fadista chora
As suas dores mais secretas
Pára o tempo e nessa hora
Choram todos os poetas
Mas quando um fadista prende
A alma de uma mulher
É a guitarra que entende
O fado que ninguém quer.

divendres, 19 de juny de 2015

Descobrir el Fado

Una feina que no ens cansa: descobrir el fado, el/la fadista, els músics, la sensibilitat que hi ha al darrera de cada obra feta. Sempre hi ha algú que entra en la nostra vida com si precisés formar-ne part. No li cal demanar permís, no li cal demanar res. Entra i s'hi instal·la perquè no ens és alié.

Això passa força vegades al llarg de la vida, i a un servidor en el món de la meva passió que és el Fado, també li passa.

En el darrer viatge a Porto he tingut l'ocasió de conéixer i escoltar en directe a Carlos Leitão, a qui pocs dies abans del meu viatge apenes coneixia.

Home d'una enorme sensibilitat, va cantar acompanyat del seu germà Henrique Leitão a la guitarra portuguesa i del seu gran amic Carlos Menezes al contrabaix. Un concert a la Casa de Música de Porto, que ja forma part del que no puc oblidar.

Li agraeixo al Carlos el cd dedicat que em va regalar, i aqui li deixo un modest homenatge amb una forta abraçada. 

dimecres, 10 de juny de 2015

Presentació al Fnac (1)

Vaig assistir a la presentació del cd Perspectiva de la nostra Sandra Correia, al Fnac NorteShopping de Porto ara fa uns dies, i vam poder enregistrar un parell de temes.


Aqui va el primer, Quadras de amor, uns versos que la fadista va escollir per cantar amb aquesta música de Joaquim Campos *Fado Amora* i que va gravar la amiga Mariana Correia a qui estic molt agraït.


Quadras de amor
*Fado Amora*




dissabte, 6 de juny de 2015

António Pelarigo

No n'hem parlat gaire d'aquest fadista aqui al blog, tot i que és una de les veus que més m'agrada. L'any passat quan va treure nou cd al mercat i vaig escoltar un dels temes en un video del bon amic Américo, vaig quedar enganxat, literalment enganxat, a aquest tema que escoltem avui aqui: un poema de Rosa Lobato de Faria, poetessa que mai m'ha deixat indiferent, i música de José Cid.


La veu especial, avellutada, clara d'aquest home, confesso que em té atrapat. Aqui doncs el video promocional del seu cd i també el treball del nostre amic Américo.

Un remei per fer desaparéixer els nervis d'aquest dissabte en què el Barça pot guanyar la cinquena Champions League....

I no m'oblido del dinar que avui tenim del nostre Clube de Leitura, per acomiadar el curs. Un dia rodó. 




Del nostre amic Américo... António Pelarigo Quem me Quiser from americo on Vimeo.


QUEM ME QUISER
Quem me quiser há-de saber as conchas
a cantigas dos búzios e do mar.
Quem me quiser há-de saber as ondas
e a verde tentação de naufragar.
Quem me quiser há-de saber as fontes,
a laranjeira em flor, a cor do feno,
à saudade lilás que há nos poentes,
o cheiro de maçãs que há no inverno.
Quem me quiser há-de saber a chuva
que põe colares de pérolas nos ombros
há-de saber os beijos e as uvas
há-de saber as asas e os pombos.
Quem me quiser há-de saber os medos
que passam nos abismos infinitos
a nudez clamorosa dos meus dedos
o salmo penitente dos meus gritos.
Quem me quiser há-de saber a espuma
em que sou turbilhão, subitamente
- Ou então não saber a coisa nenhuma
e embalar-me ao peito, simplesmente.
Rosa Lobato de Faria

divendres, 22 de maig de 2015

El viatge s'ho val

Finalment ja està decidit. Diumenge en un vol matiner, aniré a Porto a passar uns dies ben aprofitats.
A més de retrobar els amics que hi tinc, espero estar a la presentació a la Casa da Música de dos excel·lents fadistas que admiro: en Carlos Leitão i la Sandra Correia

De Carlos Leitão espero poder escoltar, a més dels fados tradicionals que li conec, els fados del qual ell n'és l'autor del seu cd Do Quarto (2013)
que conec poc.

De Sandra espero allò que ella dóna al Fado: Tot. Per a mi és un referent d'aquesta música, o més ben dit, d'aquesta expressió de sentiments que ultrapassa el terme "música"







Voltaste

Joaquim Pimentel


 


Voltaste, ainda bem que voltaste
As saudades que eu sentia não podes avaliar
Voltaste, e á minha vida vazia
Voltou aquela alegria que só tu lhe sabes dar

Voltaste, ainda bem que voltaste
Embora saiba que vou sofrer o que já sofri
Cansei, cansei de chorar sózinha
Antes mentiras contigo do que verdades sem ti

Voltaste, que coisa mais singular
Eu quase não sei cantar se tu não estás a meu lado
Voltaste, já não me queixo nem grito
És o verso mais bonito dêste meu fado acabado

Voltaste, ainda bem que voltaste
O passado é passado, para quê lembrar agora
Voltaste, quero lá saber da vida
Quando dormes a meu lado, a vida dorme lá fora


******************************************************************
Corpo Interdito

Fernando Campos de Castro
Alfredo Marceneiro *Fado Cravo*





Das coisas que não vivi,
e do mais que não senti,
tenho saudades violentas.
Ando tão longe de mim
que este silêncio sem fim
é maior quando te ausentas.

Da boca que en vão sonhei
e dos beijos que não dei
tenho um gosto de abandono,
um travo que me tortura
e que acendeu de loucura
cada estrela do meu sono.


Atè do corpo interdito
onde sonhei infinito
tenho mais do que saudades,
tenho nuas, desoladas
duas mãos abandonadas
com sinais de tempestade.

Meu amor, porque me deixas
neste naufrágio de queixas
onde não sinto saída,
porque me negas a boca
duma noite breve e louca
no fado da nossa vida?



Ens veiem a Porto!!!

divendres, 15 de maig de 2015

Saudade no Futuro

Fa un parell d'anys llargs que vaig comprar aquest cd Saudade no Futuro, un projecte que pretén unir i donar a conéixer joves fadistes, músics i cantants que comencen en aquest món del fado, i dels que de ben segur en sentirem a parlar en un futur próxim.


El vaig comprar perquè coneixia una de les joves fadistes, la Teresinha Landeiro, i també al menut Gaspar Varela amb la seva mini-guitarra.

L'anima del projecte la trovareu aqui, en Rui Rocha, autor de bona part dels poemes d'aquest cd.

De fet aquest cd l'he tingut  -confesso-  una mica oblidat tot aquest temps. Però d'avui no passa que
sentim els protagonistes.

Saudades no Futuro

lletra - Rui Rocha
música -  popular  *Fado Corrido*




Se o fado canta a saudade
A saudade canta o fado
Saudosos mas com vaidade
Dos fadistas do passado

Dos fadistas do passado
De tudo o que é tradição
Um poema desalmado
Batendo no coração

Batendo no coração
Com as guitarras trinando
A voz que canta emoção
No fado vive cantando

No fado vive cantando
A vida com alegria
Por ter asas vai voando
Quer de noite, quer de dia

Quer de noite, quer de dia
Dá-nos o fado mais puro
Sente o mundo a nostalgia
Da Saudade no futuro

dijous, 7 de maig de 2015

Volta atrás vida vivida

Fa uns anys, recordant la meva amiga Elena en l'aniversari de la seva partida, vaig publicar aquest tema  que l'amic José Manuel Barreto va gravar en el seu cd BarretoFados amb un duet amb la Celeste Rodrigues.

Ho vaig fer amb un reproductor de DivShare, que malhauradament ha deixat de funcionar i que té tota la traça de no tornar a funcionar més, deixant una mica orfe aquest blog i tants altres que vam confiar en aquest hostatjador d'arxius. Aquest món de la informàtica, lligat al món dels interessos comercials és molt inestable i cada cop més s'acosta al concepte d'usar i llençar, d'aquest nostre món capitalista, del que diuen que és fantàstic... 
Cosa que no dubto pas, però només per uns quants i amb la
aquiescència dels titelles que som.

Bé deixant a part aquest "desabafo" (desfogament),  torno a publicar aquest tema en un modest muntatge visual tot esperant que Youtube i altres forces tel·lúriques ens el mantinguin actiu durant força temps. 

Dedicat a l'Elena i als fadistas.

Poema.  de Maria Manuel Cid
Música.  Filipe Pinto  *Fado Meia-Noite*


dimecres, 29 d’abril de 2015

Un fadista d'ànima

Deiem el já llunyà gener de 2011 que el segon cd del fadista Leonel Moura, estava a punt de sortir. Amb el títol "Oceanos e marés", el mes de març d'aquell any, el cd veia la llum.
En vam parlar i vam publicar el tema "O pastel de nata"  aqui a defado.

Seguim a Leonel Moura des de l'any 2009, quan un bon amic comú, en David Castro em va fer arribar el primer cd d'en Leonel, "Na minha voz há fado"

M'agrada l'estil entregat i senzill d'en Leonel, i també perquè compon i s'endinsa principalment en el Fado Tradicional.
És per això que a mode d'homenatge hem confeccionat aquest video amb el tema central del seu segon cd, un fado tradicional, el Fado Daniel.

Obrigado amigo Leonel, um grande abraço deste teu amigo de Barcelona, que até não fica tão longe de Portugal, graças a essa ponte à que chamamos Fado.


dissabte, 11 d’abril de 2015

Fados 13

Ens havíem saltat el número 13, d'aquesta mostra, la qual cosa no té res a veure amb cap tema de supersticions, sinó més aviat amb aquesta mena de despiste permanent en el qual navego fa força temps... en fi, quan  descobrim l'errada: solució.

I en aquest cas em venia de gust escoltar aquest Lágrima cantat per l'Ana Sofia Varela, a qui vaig veure cantar en directe per primer cop a la mítica Mesa de Frade.

Li dedico aquest post al meu amic Fernando de Torredembarra, a qui aquest fado li té el cor robat. Una abraçada Fernando.




Agraïm al blog de jsilva la seva col·laboració per confeccionar aquest post.

Lágrima

Amália Rodrigues / Carlos Gonçalves
Repertório de Amália
Cheia de penas... cheia de penas me deito
E com mais penas... com mais penas me levanto
No meu peito... já me ficou no meu peito
Este jeito... o jeito de te querer tanto

Desespero... tenho p'ra meu desespero
Dentro de mim... dentro de mim um castigo
Não te quero... eu digo que te não quero
E de noite... de noite sonho contigo

Se considero... que um dia hei-de morrer
No desespero... que tenho de te não ver
Estendo o meu xaile... estendo o meu xaile no chão
Estendo o meu xaile... e deixo-me adormecer

Se eu soubesse... se eu soubesse que morrendo
Tu me havias... tu me havias de chorar
Por uma lágrima... por uma lágrima tua
Que alegria... me deixaria matar

dimarts, 7 d’abril de 2015

Fados 14

D'aquesta nova llista de fados per la meva particular col·lecció, destaco aqui el so de la guitarra de Jaime Santos, un dels músics importants, i que per causa de la seva partida l'any 1982, no vaig poder escoltar en vida. Encara no corria jo per aquest món fadista, i els meus coneixements sobre aquesta música eren més que limitats.

Ja amb l'arribada d l'Internet tot es va fer més fàcil i anar descobrint fadistes a la xarxa omplia i omple bona part del meu temps.

Vaig descobrir aquestes variacions i aqui les vaig posar per cloure aquest "pupurri fadista" que cal enmarcar en el seu moment. Segurament avui no faria el mateix recull.... però tampoc seria tan diferent... ;)





Variações sobre o fado Mouraria


 

 I encara un altra meravella de interpretació, Unes variacions en Re Major


 

diumenge, 29 de març de 2015

Sofia Ribeiro

Recordem avui a una de les fadistes que va participar al tercer Festival de Fado de Catalunya celebrat el passat octubre a Lleida, la Sofia Ribeiro a qui vam tenir el plaer d'escoltar al Cafè Teatre del Escorxador.

La Sofia Ribeiro no és una fadista a l'ús. El seu repertori té múltiples influències del jazz, de la música brasileira i naturalment de la música portuguesa i, per tant, del Fado i tots aquets elements curosament barrejats ens van mostrar a una cantant que no pot, ni vol, defugir la seva ànima fadista.

Acompanyada pel clarinet de Gabriel Amargant, i la guitarra de l'italià Bartolomeo Barengui, ens va regalar un seguit de clàssics i de temes seus, deixant un molt bon regust als nombrosos espectadors d'aquesta tercera entrega del Festival de Fado de Catalunya.
    Fotos cedides pel periodista Javier de Castro, a qui agraïm la seva amabilitat.

Us deixem a la seva particular interpretació del clàssic d'Amália Rodrigues i música d'Alfredo Marceneiro "Fado Bailado"  Estranha forma de vida




Estranha forma de vida

Amália Rodrigues / Alfredo Duarte *fado bailado* 
Repertório de Amália
Foi por vontade de Deus
Que eu vivo nesta ansiedade;
Que todos os ais são meus
É toda a minha a saudade
Foi por vontade de Deus

Que estranha forma de vida / Tem este meu coração
Vive de vida perdida
Quem lhe daria o condão / Que estranha forma de vida

Coração independente / Coração que não comando
Vives perdido entre a gente
Teimosamente sangrando / Coração independente

Eu não te acompanho mais / Pára, deixa de bater
Se não sabes onde vais
Porque teimas em correr / Eu não te acompanho mais