dijous, 29 de desembre de 2011

Névoa + Vicenç Solsona

La Névoa i en Vicenç Solsona han ofert durant l'any que ara acaba, diversos concerts a la sala Jamboree de la Plaça Reial. El darrer, el passat dia 27, al qual no hi podíem faltar, ja que els cops anteriors que hi havíem anat, encara no teníem la petita filmadora, "la toshi", com l'anomeno.
Amb ella hem gravat alguns dels temes que aquesta parella artística han anat creant al llarg de l'any. Són temes en els quals aquests dos fenòmens del nostre panorama musical s'hi troben a gust. La Névoa s'aproxima al jazz des de la seva inequívoca procedència fadista, fent-ne una lectura diferent. O potser s'aproxima al fado des de l'òptica intimista, i sovint sensual, de la guitarra d'en Vicenç Solsona que es deixa endir pels seus sons i que ens convida a participar d'aquest encontre, d'aquest viatge.
Però no tot el que ens ens ofereixen aquests dos genials músics prové del món del fado. La copla o la cançó que ens ve de l'altra riba de l'Atlàntic també hi és present.
Us deixo amb una mostra del concert. Podeu trobat altres temes a Youtube.

Maria Lisboa
 

Maria Lisboa


David Mourão Ferreira / Alain Oulman
É varina, usa chinela / Tem movimentos de gata
Na canastra, a caravela / No coração, a fragata

Em vez de corvos no xaile

Gaivotas vêm poisar
Quando o vento a leva ao baile

Baila no baile com o mar
É de conchas o vestido / Tem algas na cabeleira
E nas veias, o latido / Do motor duma traineira
Vende sonho e maresia
Tempestades apregoa
Seu nome próprio, Maria
Seu apelido, Lisboa

Tatuaje

 
TATUAJE
Valerio-León-Quiroga
I
Él vino en un barco de nombre extranjero,
lo encontré en el puerto un anochecer
cuando el blanco faro sobre los veleros
su beso de plata dejaba caer.
Era hermoso y rubio como la cerveza;
el pecho tatuado con un corazón.
En su voz amarga había la tristeza,
doliente y cansada, del acordeón.
Y entre dos copas de aguardiente
sobre el manchado mostrador
él fue contándome entre dientes
la vieja historia de su amor:


                                                          Mira mi brazo tatuado
                                                                 con este nombre de mujer.
                                                               Es el recuerdo del pasado
que nunca más ha de volver.
Ella me quiso, y me ha olvidado,
en cambio, yo no la olvidé,
y para siempre voy marcado
con este nombre de mujer.

II

Él se fue una tarde con rumbo ignorado
en el mismo barco que lo trajo a mí,
pero entre mis labios se dejó olvidado
un beso de amante que yo le pedí.
Errante lo busco por todos los puertos;
a los marineros pregunto por él,
y nadie me dice si está vivo o muerto
y sigo en mi duda, buscándolo fiel.
Y voy sangrando lentamente,
de mostrador en mostrador,
ante una copa de aguardiente
donde se ahoga mi dolor.

ESTRIBILLO
Y hasta que no te haya encontrado
sin descansar te buscaré.

Modinha
Não, não pode mais meu coração
Viver assim dilacerado
Escravizado a uma ilusão
Que é só desilusão
Não, não seja a vida sempre assim
Como um luar desesperado
A derramar melancolia em mim
Poesia em mim
Vai, triste canção, sai do meu peito
E semeia emoção
Que chora dentro do meu coração


A tots els que segui aquest raconet de fado, us volem desitjar un bon any 2012, que encara que no pinta massa bé, esperem queno sigui massa dur. Ens retrobem al gener!

dilluns, 19 de desembre de 2011

O jardim do meu fado

b aquest títol surt el que es pot considerar el primer CD de la fadista de Porto, Sandra Correia una de les veus més interessants del panorama fadista actual.
Diuen que val més tard que mai i per això estem molt feliços que aquest CD sigui una realitat.
Si el món del fado -el món en general- es regís pel sentit comú en lloc de pels diners, ja faria molt de temps que la Sandra Correia hauria gravat, no un, sinó molts CDs,  però malhauradament les coses no són sempre com voldríem que fossin. Però estem segurs que aquesta és una primera pedra i que després d'aquest CD en vindran molts més i seran el mitjà per posar la Sandra Correia en el lloc que té més que guanyat del panorama fadista actual.
Felicitats Sandra!

Entre les perles que s'hi troben en aquest treball discogràfic -que són totes- escoltem avui aqui una de les músiques més dolces que el fado tradicional té: el fado Santa Luzia d'Armando Machado.
Així com en registre masculí en José Manuel Barreto és per a mi el millor estilat, la veu de la Sandra Correia és sens cap dubte el millor en versió femenina.
Jardim do meu fado
Jardim do meu fado
João Nunes / Armando Machado *fado Santa Luzia*


Estando à procura de mim
encontrei no meu jardim
perfumes tão delicados
flores tão belas viçosas
eram cravos eram rosas
a perfumar o meu fado

Um séquito de trinados
envolviam os meus fado
da mais bela trepadeira
em cachos de heras e parras
arranjos de guitarras
pela Amália jardineira

De repente ao acordar
senti que estava a sonhar
naquele espaço calado
e disse de mim p'ra mim
como é belo este jardim
este jardim do meu fado.

Se hi detecteu alguna diferència entre el que canta la Sandra i la lletra que he transcrit, només cal que m'ho feu saber...

dissabte, 17 de desembre de 2011

dilluns, 12 de desembre de 2011

Trigueirinha

Fa algun temps una seguidora del blog em va enviar uns quants arxius entre els quals aquest de António Mourão del qual ja n'havíem parlat aqui.

Hi tornem amb aquest fado "Trigueirinha" que coneixia d'abans amb música del Jorge Fernando i que aqui és cantat amb música de Arlindo de Carvalho, amb el títol, més llarg, "Bate o fado trigueirinha"



Trigueirinha

António Vilar da Costa / Jorge FernandoRepertório de Jorge Fernando
Este tema também foi gravado com uma musica de Arlindo de Carvalho
Trigueirinha de olhos verdes / Vê lá se perdes, teu ar trocista
Com tua graça travessa / Perde a cabeça, qualquer fadista

Se és cantadeira de brio

Vem cantar ao desafio, mas toma tino
Não dês um passo mal dado
Porque o teu xaile traçado já traçou o meu destino
Bate o fado trigueirinha
Dá-me agora a tua mão
Trigueirinha acerta o passo
No bater do coração


Atira-me uma cantiga de amor / Que diga coisas do fado
Uma cigana que amava / Como eu gostava, de ser amado

Ao trinar duma guitarra
Se desfez aquela amarra que nos prendeu
Que triste fado afinal
Tu é que fizeste o mal e quem o paga sou eu.


En aquest enllaç, podem escoltar aquest fado pel Jorge Fernando.

dissabte, 3 de desembre de 2011

Mais uma guitarrada

Desta vez de José Manuel Neto desde a Holanda

La guitarra com a prolongació d'un mateix... Això és el que el que percebo d'aquest guitarrista del qual només en conec el so de la seva guitarra.  Mai no n'he sentit la veu, i tot i així em sembla que el sento parlar...

Una guitarrada, d'aquelles que em fan emocionar...



Avui dia 3, anem a passar uns dies a Madeira. Funchal és la nostra destinació. Toenem el dia 8, així aquest blog estarà uns dies inactiu. Però tornarem!