divendres, 26 de juliol de 2013

Fado Alcântara

Raúl Ferrão
Un dels fados tradicionals potser menys escoltat i menys gravat, amb una peculiaritat que consisteix a tenir "refrão", "tornada", "estribillo" -gens habitual en els fados tradicionals- al menys els poemes que he pogut trobar i escoltar, com aquest que presentem com a mostra, cantat per la "Bia",  Dona Beatriz de Conceição.


L'autor, Raúl Ferrão, nascut a finals del XIX, era militar de professió, alhora  que músic, autor de músiques per cinema però també de fados com Velha Tendinha o Rosa enjeitada, entre d'altres.


Balada das mãos ausentes


João Dias / Raúl Ferrão *fado alcântara*
 
 
Este poema, quisera que fosse grito
Para lá do infinito, além do tempo
Que o próprio vento o levasse em seu rumor
Como mensagem de amor, este poema

Que minha voz fosse a voz da própria terra
Ecoando de serra em serra gritos de paz
Gestos de pão sagrados são, gestos de amor
Por cada um nasce uma flor em cada mão

Semi-deuses conquistam a lua
Outros planetas, todo o universo
E na terra, tu, criança nua
Que triste vegetas sem pão  e sem berço
E às mãos que trocaram arados
Por gestos sagrados de redes e remos
Por gestos de morte, blasfemo
Gritarei no meu fado... o herói está errado

Quisera ser a força do mar revolto
Neste grito que ora solto em alta voz
E que esse canto fosse a voz de todos vós
O pranto do vosso pranto, qusera ser

Para dizer; mão sublimes, mãos ausentes
Na distância das sementes, voltem à terra
Ela vos quer de novo no seio sagrado
Pois há lamentos de prado na voz da terra.
 
Letra extreta do blog fadosdofado

divendres, 19 de juliol de 2013

Chamam-lhe Fado

Chamam-lhe Fado és el nom del darrer CD de Jorge Fernando -i ja en van dotze-, on aquest fadista, diria que imprescindible en el món del fado, surt de les cases de fado, de l'espai tancat, on el fado es fa present, i s'endinsa en altres sonoritats, fonent-se amb altres sons.
No es que vulgui enganyar-nos, no és un disc de fados, es des del meu punt de vista un disc de deixar-se anar i mostrar la malenconia amb expressions diferents. Nostalgia, potser per la partida de dos companys de viatge, del seu Itaca musical, en Manuel bastos i en Lucio Dalla, a qui l'artista els dedica el treball.
Potser el tema nº 1 del disc Valsa dos amantes és on Jorge Fernando es deixa acaronar més per la sonoritat més fadista, crec que aquest tema és més antic i ja l'havia gravat abans. En el disc,però, hi reconeixem el soul o el gospel, on Fernando s'hi troba còmode. 

                                   Del canal de youtube de paula7cristina
A valsa dos amantes



Há um sorriso pequeno nos lábios que amei
faz tempo que te não via e ao ver-te pensei
estás mudada, estou mudado
e dos jovens que um dia se amaram nasceu este fado


Há um sorriso pequeno no homem que eu sou
iniciámos o amor quando o amor nos chegou
não me esqueço, não te esqueças
que inocentes,escondidos,escondemos
o amor feito ás pressas

Não penses que te vejo como outrora
a vida esgota a vida hora a hora,
o tempo gasta o tempo e marca a gente,
o espelho mostra como eu estou diferente
não estou novo não sou novo
mas não peças que a vida te apague do fundo de mim

Há um sorriso pequeno nos olhos dos dois,
há uma dúvida triste que existe e depois
fico a espera,estás a espera
mas a voz não se atreve e uma lagrima em mim desespera

dissabte, 13 de juliol de 2013

Delícies a la Teixonera

Com ja us informàvem des d'aquest "cantinho", el passat dia 3 de juliol va tenir lloc al Centre Cívic de la Teixonera, el concert de música portuguesa amb la Maria João Moreno , en Tiago Oliveira i en César Munera.

Un espai perfecte per fondre's en la dolçor del portuguès en aquestes nits càlides de juliol.

Us deixem amb unes fotografies i un parell de vídeos d'aquests vespres amb que ens obsequien els animadors socioculturals del centre cívic Teixonera.

Obrigado!
Un tastet de bacallà

El presentador
Els músics
Tots junts...




Vou dar de beber à dor (Alberto Janes)

Foi no domingo passado que passei
À casa onde viva a Mariquinhas
Mas está tudo tão mudado
Que não vi em nenhum lado
As tais janelas que tinham tabuínhas;

Do rés do chão ao telhado
Não vi nada, nada, nada
Que pudesse recordar-me a Mariquinhas
E há um vidro pregado e azulado
Onde havia as tabuínhas

Entrei, e onde era a sala, agora está
À secretária um sujeito que é lingrinhas
Mas não vi colchas com barra
Nem viola nem guitarra
Nem espreitadelas furtivas das vizinhas;
O tempo cravou a garra
Na alma daquela casa
Onde às vezes petiscavamos sardinhas
Quando em noites de guitarra e de farra
Estava alegre a Mariquinhas

As janelas tão garridas que ficavam
Com cortinados de chita às pintinhas
Perderam de todo a graça
Porque é hoje uma vidraça
Com cercadura de lata ás voltinhas;
E lá p'ra dentro quem passa
Joje é p'ra ir ao penhor
Entregar ao usurário umas coisinhas
Pois chega a esta desgraça, toda a graça
Da casa da Mariquinhas

P'ra terem feito da casa o que fizeram
Melhor fôra que a mandassem prás alminhas
Pois ser casa de penhores
O que foi viveiro de amores
É ideia que não cabe cá nas minhas
Recordações do calor  E das saudades, o gosto
Que eu vou procurar esquecer, numas ginginhas
Pois dar de beber à dor, é o melhor
Já dizia a Mariquinhas.

Lletra extreta del blog de l'amic José Fernandes Castro

dissabte, 6 de juliol de 2013

Fado Alberto

Miguel Ramos
És per ordre alfabètic, el que segueix en la llista dels anomenats fados tradicionals. Aqui al blog, ja l'hem escoltat diverses vegades i en diferents estils.
D'aquesta música n'és autor el violista Miguel Ramos (1901-1973), membre d'una família que ha aportat, i aporta encara, molt al fado.
Es tracta d'un fado em "mode menor" que pren el nom del cantador per al qual es va composar, l'Alberto Correia.

Aqui en aquest vídeo que segueix, en podem escoltar només la música, per fer-nos una idea de la seva tonada.


Avui escoltarem un fado cantat en castellà. Es tracta d'un poema de Pablo Neruda, que diuen que el poeta va dedicar a Amália Rodrigues, en un encontre entre els dos que va tenir lloc a París, on la fadista actuava al teatre Bovino, i el poeta participava en una trobada de poetes comunistes. Més tard el poema va formar part del llibre "Cien sonetos de amor" on el podem trobar en el lloc LXVI.
En tractar-se d'un sonet, per tant amb versos d'onze sil·labes que encaixa perfectament amb l'Alberto, però també amb altres músiques com la del  fado Licas, tal com ho va gravar el fadista Rodrigo.

No te quiero, sino porque te quiero


No te quiero sino porque te quiero
y de quererte a no quererte llego
y de esperarte cuando no te espero
pasa mi corazón del frío al fuego.

Te quiero solo porque a ti te quiero,
te odio sin fin, y odiándote te ruego,
y la medida de mi amor viajero
es no verte y amarte como un ciego.

Tal vez consumirá la luz de enero,
su rayo cruel, mi corazón entero,
robándome la llave del sosiego.

En esta historia solo yo me muero
y moriré de amor porque te quiero,
porque te quiero, amor, a sangre y fuego.
 

dijous, 4 de juliol de 2013

A Sant Felip Neri

Una fusió de sons i dansa que va tenir lloc a la plaça de Sant Felip Neri, fa uns dies... o unes nits.
Com veieu, la Kanika Batra, de la Índia, balla; mentre el Ziad Zitoun, de Tunísia, toca el Banzuri (una flauta d'origen indi) i el Magí Coy posa les notes amb la guitarra.

Una fusió que amb el nom de "Ocells de foc al Gòtic" i amb aquest ritme bereber anomenat Gnawa, ha quedat així com podeu veure amb aquest vídeo.
Felicitats als components d'aquesta mostra d'unió cultural.

Felicitats
                               नृत्य
                                               asogass imbarkin

 

Moltes felicitats en aquest dia d'aniversari!!!!
Una abraçada gran!!!

dilluns, 1 de juliol de 2013

Concert a la Teixonera

Un avís per aquells que encara no heu sentit cantar en directe a la Maria João Moreno.

Al Centre Cívic Teixonera del carrer Arenys, 75 -un espai amb moltes activitats populars-, el proper dia 3 de juliol a les 9 del vespre la Maria João, amb en Tiago Oliveira i en César Munera, ens acostaran, novament, a la música portuguesa.

Us deixo amb el cartell que anuncia l'acte i també el que anuncia totes les activitats culturals d'aquest estiu a la Teixonera.


El concert forma part de les activitats gratuïtes que el Centre Cívic Teixonera ofereix en el seu programa d'estiu, Música en viu, sabors i brisa del vespre.

Agraïm al Centre Cívic Teixonera aquesta iniciativa, i molt especialment a l'animadora sociocultural Gertel Broyn que hagi fet possible el concert. Obrigado.

Tenim el metro a tocar.....

escolteu el so de les guitarres..............


No hi falteu!!!