Dèiem, quan vam parlar en aquest cantinho d'en Leonel Moura, que tornaríem a parlar d'ell i escoltar-lo en un dels fados del qual n'és autor de la lletra.
Ho dèiem aquell, ja llunyà Març de 2009, i com el que es promet s'ha de complir, aqui escoltarem avui um poema seu, cantat amb la música de fado Solene de Alberto Correia, apuntant que el mateix Leonel em va fer arribar la lletra el mes de Setembre del mateix 2009, la qual cosa li agraeixo infinitament.
Passa, però, que això del PC et juga males passades i en aquest cas he de dir que vaig guardar les lletres en un lloc errat. El destí -el fado- ha volgut que avui les trobés i com o prometido é devido, aqui está la nostra...
Guitarra fiel amiga
Num retiro à moda antiga
onde o fado vem dar brado
guitarra fiel amiga
vamos cantar mais um fado.Nas horas de pranto e dor
quando a voz é mais dolente
cantamos versos de amor
que vêm do peito da gente.
Se aos fadistas dás abrigo
nas horas da solidão
passa esta noite comigo
amiga do coração.
E um dia quando eu deixar
as nossas noites de farra
a trinar hás de chorar
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada