Te'n vas anar el dia 23 de novembre, i et trobem a faltar tant. Ara la ràbia és més forta que res.

................

si jo pugués mossegar tota la terra i sentir-la, paladejar-la
seria més feliç un moment

però jo, no sempre vull ser feliç
cal ser infeliç de vegades
per ser natural, no tots els dies han de tenir sol
la pluja, quan falta es demana
per això acepto la infelicitat com a felicitat,
naturalment, com qui no se n'estranya
que hi hagi muntanyes i planes roquedars i herva
el que cal és sentir-se natural i tranquil
en la felicitat i en la infelicitat
sentir com qui mira....
pensar com qui camina....
i quan un es mor,
cal recordar-nos que el dia també mor
i que el crepuscle és bell
i és bella la nit que hi queda

Així és , i així sigui


fernando pessoa (traducció lliue)