divendres, 2 d’agost de 2019

Massa tard

Sandra Correia, 2010
Tarde demais, és el títol d'un sonet de la poetessa Florbela Espanca i que amb una música de Loic da Silva, la Sandra Correia ha gravat en el seu darrer álbum "Aqui existo"
Ho tradueixo com "Massa tard" i és una queixa... Malgrat la sonoritat diferent a allò a què ens té acostumats la Sandra, aquest tema és dels més impactants per a mi d'aquest seu darrer treball.
Una queixa, si. Les coses diuen que passen quan han de passar, potser si. Però de vegades triguen massa a passar, i hi tenim tot el dret a queixar-nos, tot i que no sempre "és massa tard" i diem allò que més val tard que mai. Però quina llàstima haver d'esperar quan l'espera fa mal...
Aqui al blog hi faltava aquest tema, i ara queda esmenada la falta.
Fa pocs dies he tornat de Lisboa i he tingut ocasió d'assistir al concert que al Teatre da Trindade ha fet la Sandra presentant el seu darrer disc, i recordava com queda de lluny aquell 2010 quan va venir a cantar a Barcelona a petició de l'amic José Claro. I com me n'alegro d'haver viscut el procés creatiu d'aquesta Fadista en la que vaig creure des del primer fado que li vaig sentir cantar.
La Sandra ve de lluny i va més lluny encara. Com certeza 



Tarde demais

Florbela Espanca / Loic da Silva
Repertório de Sandra Correia

Quando chegaste enfim, para te ver
Abriu-se a noite em mágico luar
E para o som de teus passos conhecer
Pôs-se o silêncio, em volta, a escutar

Chegaste enfim, milagre de endoidar
Viu-se nessa hora o que não pode ser
Em plena noite, a noite iluminar
E as pedras do caminho florescer

Beijando a areia d’oiro dos desertos
Procurara-te em vão, braços abertos
Pés nus, olhos a rir, a boca em flor

E há cem anos que eu era nova e linda
E a minha boca morta grita ainda
Porque chegaste tarde, ó meu amor

1 comentari:

jaume ha dit...

El meu agraïment sempre al blog de l'amic i fadista José Fernandes Castro. i a Menezes filmes