divendres, 9 de març de 2012

Camila Simont

La Camila hagués complert el dia set de març vint-i-quatre anys.
La Camila era una noia brasilera que tocava la guitarra. I força bé. Vaig saber d'ella per casualitat navegant pel Yotube on ella té un perfil. Es gravava en el seu petit estudi de casa seva, posant el so de la seva guitarra sobre els fons musicals més variats desde George Benson fins a Mozart o Bach.
Vaig posar-m'hi en contacte alguns cops per felicitar-la per la seva feina i sempre em va respondre agraint-me les meves paraules d'ànim.
Ahir, quan em vaig adonar que havia estat el seu aniversari el dia abans, vaig entrar al seu perfil per felicitar-la i em vaig trobar amb la notícia de la seva mort.
Assassinada, diuen, per un rodamón a qui la mare de la Camila ajudava sovint. Diuen també que cada dia li donava deu reais. Però el dia set, la mare de la Camila no li va donar l'almoina acostumada. No tenia diners, diuen. I aquell rodamón les va matar a totes dues. A ganivetades... diuen.
Sigui pel que fos, la Camila és morta i ens deixa amb aquella pena i aquella rabia que sentim quan pensem que les coses no poden ser així, que no haurien de ser així.


Aquesta és -era- la Camila, que es quedarà amb nosaltres mentre la recordem.

2 comentaris:

Pele ha dit...

Molt bona una llastima que aquell bordegas la mates

Apelido disponível: Sala Fério ha dit...

Jo també estava atordit i molt, molt trist per aquest descobriment. S'havia afegit al meu canal de Youtube (prietoflavio) a causa d'una melodia que em va posar allà com a música de fons per a un curtmetratge petit. Que Déu i els seus àngels acompanyen a ell ia la seva mare.