Torna el Fado a Barcelona

Aqui us deixo amb el cartell que hem preparat per anunciar la tornada a Barcelona, al Restaurant Lisboa de la fadista Fernanda Moreira.

Aqui teniu totes les dades!

Fado a Lleida I

Els passats dies 19 i 20 d'octubre va tenir lloc a la ciutat de Lleida el 1er. Festival Internacional de Fado de Catalunya.

INTERFADO, un projecte que neix de la mà de la Paeria i de l'Orfeó Lleidatà amb implicació del Consolat Portuguès de Barcelona, té com a objectiu ser un pont, un nexe d'unió entre les cultures catalana i portuguesa a través de la cultura, no només de la música, especialment el Fado -que l'any passat va ser declarat Patrimoni Mundial per la UNESCO-, però també de la gastronomia i altres expressions artístiques.

En la primera nit va ser el grup Mar e Fados amb la cantadeira Adelaide Sofia, l'Alfredo Paredes a la guitarra portuguesa i el Zé Pedro a la viola d'acompanyament, qui van presentar el seu fado i la darrera nit  van ser les fadistes Rosario Solano de Sevilla i la Carolina Blàvia de Lleida acompanyada per Miquel Hortigüela a la guitarra clàssica i  per Pancho Marrodán al piano.

Avui us deixo amb la Rosario Solano...

Rosario Solano amb Alfredo Paredes i Zé Pedro

Que Deus me perdoe

Frederico Valério / Silva Tavares


Se a minh'alma fechada se pudesse mostrar
E o que eu sofro calada se pudesse contarToda a gente veria quanto sou desgraçada
Quanto finjo alegria, quanto choro a cantarQue Deus me perdoe se é crime ou pecado
 Mas eu sou assim, fugindo ao fado fugia de mim
Cantando dou brado e nada me dói
Se é pois um pecado ter amor ao fado
Que Deus me perdoe
Quando canto, não penso no que a vida é de má
Nem sequer me pertenço, nem o mal se me dá
Chego a crer na verdade e a sonhar, sonho imenso
Que tudo é felicidade e tristeza não há.

Fado in Porto

Fado in Porto és una iniciativa de Genius Y Meios/Grupo Renascença de conjunt amb les Caves Calém de Vila Nova de Gaia que aquest any está celebrant la seva segona edició.

El passat mes de març en una estada a Porto vaig poder seguir d'aprop els assajos dels fadistes que havien de ser els protagonistes d'aquesta segona entrega.

 

A casa de la fadista Sandra Correia, vam tenir ocasió de veure com els fadistes anaven donant forma als fados que han cantat en aquesta segona temporada.

 Trobo aquesta iniciativa ben interessant. Després d'una visita a les caves, els visitants poden tastar un parell de copetes de Porto Blanc i Negre mentre descobreixen què és el Fado.

A casa de la Sandra Correia amb la resta de fadistes

 

Una petita mostra del fado a les Caves Calém amb la Sandra Correia, Filomeno Silva, António Marramaque i Jorge Serra

Barco negro

David Mourão Ferreira / Caco Velho / Piratini

De manhã, que medo que me achasses feia
Acordei tremendo, deitada na areia
Mas logo os teus olhos disseram que não
E o sol penetrou no meu coração

Vi depois numa rocha uma cruz
E o teu barco negro dançava na luz
Vi teu braço acenando entre as velas já soltas
Dizem as velhas da praia... que não voltas
São loucas... são loucasEu sei meu amor
Que nem chegaste a partir
Pois tudo em meu redor
Me diz que estás sempre comigo
No vento que lança areia nos vidros
Na água que canta, no fogo mortiço
No calor do leito, nos bancos vazios
Dentro do meu peito estás sempre comigo.

Porto sentido

Rui Veloso / Carlos Tê


Quem vem e atravessa o rio / Junto á Serra do Pilar
Vê um velho casario / Que se estende até ao mar

Quem te vê, ao vir da ponte / És cascata sanjoanina
Erigida sobre o monte / No meio da neblina

Por ruelas e calçadas / Da ribeira até á foz
Por pedras sujas e gastas / E lampiões tristes e sós

Esse teu ar grave e sério / Num rosto de cantaria
Que nos oculta o mistério / Dessa luz bela e sombria

Ver-te assim abandonado / Nesse timbre pardacento
Nesse teu jeito fechado / De quem mói o sentimento

E é sempre a primeira vez / Em cada regresso a casa
Rever-te nessa altivez / De milhafre ferido na asa.

I per acabar, un pupurri de fados, i juro que no conec cap veu de les que intenten cantussejar amb els fadistes...



Lletres del blog de l'amic José Fernandes Castro

Novembro

Sembla que el fred s'ha ensenyorit de tot, deixant l'estiu i el temps de màniga curta una mica arraconats a l'espera de la propera primavera.

El fred, en aquestes nits on passejar pels carrerons d'Alfama, a vegades et convida a entrar al Bela o a la Tasca do Chico per escoltar el Fado, i molts cops tenim la sort que aquest mateix fred ha convidat a entrar-hi també a algun dels bons fadistes que es mouen per aquesta Lisboa de la que sempre sentim saudade.

La Raquel Tavares és el rostre del calendari d'aquest mes de novembre, d'aquest mes que preludia l'acabament de l'any. I de la Raquel, hem escollit una fado musicat cantat en dues versions: amb la pròpia del fado que va cantar en la festa dedicada a la consecució del fado en ser declarat Patrimoni Immaterial de la Humanitat -tot i que ens apareix un contrabaix- i l'altra aconpanyada per Pedro Joia, aquest excelentíssim guitarrista, i únicament a la guitarra. Una versió una mica aflamencada que no desmereix per res el sentit que el fado dóna a aquest poema de João Dias.

Deste-me um beijo e vivi, amb música de fado Tradicional *Fado Cravo* d'Alfredo Marceneiro

Novembre, Noviembre, Novembro

Deste-me um beijo e vivi.

Deste-me um beijo e vivi

Na força que veio de ti

Encontrei a fé perdida

Negando o barro e o mito

O meu corpo feito grito

Pediu à vida mais vida

Acontecemos um só

Sob a luz do mesmo sol / Cores do mesmo matiz

Razões duma só razão

Pedaços do mesmo chão / Troncos da mesma raiz

Dá-me as carícias mais gratas

Das tuas mãos regressadas / Vindas do fundo tempo

Mil madrugadas esperei

Presença viva te sei / Amor com força de vento

E o meu corpo feito grito

Teve força de granito / Força que veio de ti

Encontrei a fé perdida

Pedi à vida mais vida / Deste-me um beijo e vivi.

 

lletra extreta del blog de l'amic José Fernandes Castro

Portugal, raons de pes per visitar-lo

Ja coneixia aquest vídeo que ara fa uns dies ha compartit amb mi l'amiga Ofélia. I com que jo hi vaig avui, volia compartir amb tots vosaltres aquestes imatges d'aquest petit país que amaga racons, i detalls que ens perdem, i això no té perdó tenint-lo tan a prop.

Obrigado amiga Ofélia pela partilha!

Us deixo amb Portugal

Balada do sol errado

Vaig conéixer el Miguel Ramos l'hivern del 2010 quan va cantar al restaurant Lisboa de Barcelona la fadista  Sandra Correia. El Miguel l'acompanyava a la viola de fado, instrument que domina perfectament com el seu germà André a qui he vist tants cops a Lisboa a Mesa de Frades, però d'ell no en sabia gaire res.

Aquells dies ja ens va cantar tot acompanyant-se a la viola un parell de fados, però ara fa un temps ha decidit cantar à sério i ja s'ha presentat a diferents escenaris.

En Miguel Ramos canta des de fa força temps. De fet l'any 1996 va guanyas diversos concursos, i ho va fer amb aquest tema que escoltarem aqui. Un poema de Helder Moutinho cantat aqui amb música de Fado Alberto de Miguel Ramos que si no vaig errat era tio seu.

Balada do sol errado

Adeus ó meu amor minha aventura
De ar sereno ao vento e brusco ao mar
Adeus minha ilusão que não tem cura
Adeus amor que não te posso amar

Adeus ó rio que nasces á noitinha
E desces de mansinho as madrugadas
Quem dera que essa noite fosse minha
Adeus ó meu amor de águas paradas

Mas se algum dia a luz de um sol errado
Brilhar na tua praia adormecida
Eu voltarei ao som deste meu fado
E cantarei bom dia a toda a vida

Agora vem dormir na calmaria
Deste teu rio sem rumo e sem vontade
Talvez um dia amor talvez um dia
Me acordes noutro rio de liberdade