Patrícia Fernandes

Un dels canals de Youtube més prolífics dedicat al fado i la seva divulgació, és el de jorgeferreirafado al qual estic suscrit, i veig que no passa un dia en el qual no hi hagi algun vídeo nou.

El canal esta dedicat  majoritàriament al que s'anomena "fado vadio" és a dir el fado més bohemi, més dropo i gandul, fent una traducció literal, però que en realitat ens parlaria, aquest fado vadio, del fado que s'allunya dels ciurcuits comercials, del fado que es canta per ganes de cantar-lo  i sobretot per persones anònimes, aficionats, que hi troben la seva forma d'expressar-se; encara que també molts fadistes professionals acostumen a anar als locals més vadios en els seus moments d'oci.

Avui en homenatge a l'editor d'aquest canal de Youtube portem a fadista Patrícia Fernandes, amb un dels temes que darrerament s'escolten més en les nits fadistes i "vadies"

Promete Jura

 

Maria João Dâmaso / Sérgio Dâmaso

Patrícia Fernandes

Estás a pensar em mim, promete, jura
Sentes como eu o vento a soluçar
As verdades mais certas mais impuras
Que as nossas bocas têm p’ra contar

Sentes lá fora a chuva estremecida
Como o desenlaçar duma aventura
Que pode ou não ficar por toda a vida
Diz que sentes como eu, promete, jura

Se sentires esse fogo que te queima
Se sentires o meu corpo em tempestade
Luta por mim amor, arrisca, teima
Abraça este desejo que me invade

Se sentes meu amor, o que eu não disse
Além de tudo o mais do que disseste
É que não houve verso que eu sentisse
Aquilo que eu te dei e tu me deste

Fado Menor i Maior

Gairebé no havíem escoltat en aquest blog l'anomenada "fadista aristocràtica" -terme ben poc afortunat- que a finals dels anys trenta i fins als seixanta, va tenir força èxit per la seva veu clara i melodiosa i que es fa entendre per la manera com vocalitza els versos.

Avui ho fem amb aquest Fado Menor i Maior de creació seva i que ens presenta en aquest muntatge de vídeo el canal giacotoretriste.

Tot i que posem aquest aqui aquest vídeo de la Maria Teresa de Noronha, no deixeu de pasar per l'enllaç que segueix per escoltar la versió de la fadista Manuela Cavaco.

I aqui podem escoltar la Manuela Cavaco

O meu sangue é Fado

"O meu sangue é Fado - De Concórdio Henriques a Nuno de Aguiar" és el títol del llibre que ens parla de la vida a l'entorn del fado de Concórdio Henriques, conegut amb el nom de Nuno de Aguiar en el món fadista.

Més de 50 anys cantant fado amb aquest estil tan personal, redissenyant els vells i coneguts fados de sempre, contant des dels 18 anys quan comença a cantar "à sério" en el restaurant O farol, à calçada dos Barbadinhos.

El Nuno ja cantava de molt abans. Sempre que podia, de ben petit, s'escapava cap al barri d'Alfama a viure les nits fadistes. El Nuno sempre explica que el seu primer "sou" li va donar el President de la Cámara Municipal de Lisboa, 10 escudos que es va gastar amb allò que en qualsevol nen s'ho hagués gastat... amb llaminadures!

Al llibre on ens explica la història de la seva vida, l'acompanya un CD amb quinze temes.

Tinc la sort d'haver escoltat de la seva boca, moltes de les coses que explica en el llibre, que esta escrit amb la mateixa vehemència i tendresa amb què em va parlar dels seus inicis fadistes. El Fado és la seva vida.

 

 

 

Escoltant el Nuno amb en Paulo Guerra, Fernando Veloso, jo i Augusto Soares

Us deixo amb el Fado Menor, i amb la veu i la manera de dir-lo de l'amic Concórdio...

Ora bem

 Manuel de Almeida / Popular *fado menor*

Ora bem... se Deus quisesse
Eras minha, eu era teu
Mas Deus, ao que me parece
Ou não quis, ou se esqueceu

Supenso nos sonhos meus / Acreditar não consigo
Será p'los pecados meus? / Ou Deus que não está comigo?

Se Deus o mestre divino / Criou as almas aos pares
Porquê nós dois, sem destino? / Duas almas, dois penares!

Marcado pelos revezes / A minha voz brada aos céus
Deus me perdoe, mas ás vezes / Parece que não há Deus

Se Deus, o mestre maior / Com seu enorme saber
Se vê que assim é melhor / Que seja como Deus quer.

Letra tirada do blog fadosdofado

Maig

Maig, el mes en què conmemorem el dia del treball d'una manera reivindicativa i que al llarg de molts anys havia fet que aconseguíssim un bon grapat de millores socials, que malhauradament aquesta crisi inventada ens va furtant a poc a poc.

El treball en forma de CD -el segon- que ens presenta la Carminho, la fadista del mes, es titula Alma i és, deixeu-m'ho dir, un bon, un molt bon treball, en què combina els fados tradicionals i els fados musicats molt sàviament.

L'amic Américo, amb la sensibilitat que el caracteritza, ens presenta aquests dos vídeos amb dos temas d'aquesta Carminho per la qual se m'han acabat els adjectius...

Maig, Maio, Mayo.....

 Folha

Lágrimas do céu

El so de la guitarra

El so de la guitarra portuguesa té un no se què, que embriaga, que entusiasma.

N'estic segur que no només em passa a mi. He vist les cares que posen, a les cases de fado, persones que mai no l'havien sentida, que mai havien escoltat el seu so, com s'emocionaven escoltant-la.

Toze Cerdeira

Als concerts de fado, quan el/la fadista fa un petit descans, els músics fan allò que es coneix com a "Guitarrada", i sol ser sempre un dels moments més emocionants de qualssevol concerts que jo hagi viscut.

Pedro Marques

Us deixo amb el so de la guitarra. Primer amb en Toze Cerdeira, provant una guitarra acabada de sortir de les mans de l'artista que l'ha construïda, i despre´s amb un bon alumne, en Pedro Marques, de Funchal, a qui vam escoltar en directe el passat desembre.

Amb el professor!

Amb la promesa. Del seu CD A primeira pedra, Fado Três Bairros de Casimiro Ramos

Fado Louco

Del darrer disc de Camané Do amor e dos dias, amb unes lletres bastant aconseguides, n'hi ha una que m'ha enganxat. Es tracta d'un poema de Manuela de Freitas, Último recado, cantat amb música de fado tradicional *Fado Louco* d'Alfredo Marceneiro.

La lletra té un cert toc de sarcasme i ironia, que també m'ha semblat notar amb altres poemes cantats amb aquesta música, com per exemple Eles e eu, poema de Carlos Conde que va cantar Fernando Maurício.

Ironia és el títol del poema d'Armando Neves que va cantar Marceneiro i que va donar nom a aquest fado tradicional.

Fado Louco

comencem amb el mestre....


Ironia
Armando Neves / Alfredo Marceneiro *fado louco*


Na vida de uma mulher
Por muito séria que a tomem
Há sempre um homem qualquer
Trocado por qualquer homem

O homem com dor sentida / Ou com sentido prazer
Deixa pedaços de vida / Na vida de uma mulher

Embora terna e amante / Jurando amar um só homem
A mulher não é constante / Por muito séria que a tomem

Tanto vale a mulher bela / Como a mais feia mulher
Perdido de amor por ela / Há sempre um homem qualquer

E por mais amor profundo / Por mais juras que se somem
Há sempre um homem no mundo / Trocado por qualquer homem


continuem amb l'alumne avantatjat....


No dia em que deixaste
nada quis do que te dei
tudo o que eu tinha levaste
nem com a saudade fiquei

Se foi tão fácil esquecer-te
e ao pouco bem que me deste
só me resta agradecer-te
todo o mal que me fizeste

Aqui vai este recado
gratidão a que me obrigas
por tudo, muito obrigado
por nada, espero que digas

Não penso que ele te fira
nem qualquer bem te fará
de nada, nada se tira
a nada, nada se dá

Mas fico mais descansado
sem nenhum mal entendido
já que fui mal empregado
não sou mal agradecido

E serve para confessar
quanto fiquei a dever-te
por nunca poder pafar
o que ganhei em perder-te