Catalunya

 Há já algum tempo, falando em Lisboa com a boa amiga Ofélia, dizia-lhe eu, ou melhor, prometia-lhe, que de vez em quando colocaria no blog qualquer coisa para divulgar um bocadinho a cultura catalã entre os portugueses que visitam este cantinho dedicado ao fado, para que conheçam um pouco o meu país.

A Generalitat de Catalunya editou este vídeo e pareceu-me que podia começar com ele para cumprir a minha promessa.

Pois então, cá vai uma amostra do meu país...

Ja fa algun temps, parlant amb la bona amiga Ofèlia, li deia i prometia que que de tan en tan penjaria al blog alguna cosa per tal de divulgar una mica la cultura catalana entre els molts portuguesos que visiten aquest modest racó bàsicament dedicat a divulgar el Fado.

La Generalitat de Catalunya ha editat aquest vídeo i m'ha semblat que podria començar amb ell a complir la promesa feta a la meva bona amiga...

Un tastet del meu país

Maria la portuguesa

Una copla, diuen uns, un pasodoble diuen altres i fins i tot per les nostres contrades en algunes nits fadistes la gent demana aquesta cançó al/la fadista de torn com si d'un fado es tractés.

Carlos Cano -que ens deixà tan aviat- quan la va compondre ho va fer, penso, posant-t'hi les seves arrels i els seus propis sentiments. La peça ha esdevingut un clàssic, un referent musical que agrada tan a Espanya com a Portugal. 

Aqui l'escoltarem per "Las Migas" amb la veu de la seva vocalista Sílvia Pérez Cruz.

M'agrada la presentació que la Sílvia fa en el seu blog. Allí hi trobareu tota la informació sobre aquest prodigi que ens ha donat la natura.

Las Migas, és una formació bàsicament femenina que tenen el flamenc com a base, el mestissatge com a doctrina i el seu segell femení.

En las noches de luna y clavel
de Ayamonte hasta Villareal
sin rumbo por el rio, entre suspiros
una canción viene y va
Que la canta María
al querer de un andaluz.

Sílvia Pérez Cruz

María es la alegría, y es la agonía
que tiene el sur.
Que conoció a ese hombre
en una noche de vino verde y calor
y entre palmas y fandangos
la fue enredando, le trastornó el corazón.
Y en las playas de isla
se perdieron los dos
donde rompen las olas, besó su boca
y se entregó.
Ay, María la portugesa
desde Ayamonte hasta Faro
se oye este fado por las tabernas
donde bebe vinho amargo
porque canta con tristeza
porque esos ojos cerrados
por un amor desgraciado,
por eso canta, por eso pena.
¡Fado! que me faltan tus ojos
¡Fado! porque me falta tu boca
¡Fado! porque se fue por el rio
¡Fado! porque se va con la sombra

Dicen que fue el te quiero
de un marinero, razón de su padecer
que en una noche en los barcos
de contrabando, pa'l langostino se fue.
Y en las sombras del rio,
un disparo sonó.
Y de aquel sufrimiento, nació el lamento

A Cartagena Festival "La Mar de Músicas"

de esta canción.

Ay, María la portugesa
desde Ayamonte hasta Faro
se oye este fado por las tabernas
donde bebe vinho amargo
porque canta con tristeza
porque esos ojos cerrados
por un amor desgraciado,
por eso canta, por eso pena

¡Fado! que me faltan tus ojos
¡Fado! porque me falta tu boca
¡Fado! porque se fue por el río
¡Fado! porque se va con la sombra
¡Fado! porque se fue por el río
¡Fado! porque se va con la sombra.

  

I també en un directe. La Sílvia no només canta amb la veu...

Vida enganada

 Ja vàrem escoltar l'Ana Margarida Pinto ara fa poc més d'un any aqui a defado, i tornem a fer-ho ara amb aquest vídeo del seu canal.
És un poema de Luís Macedo amb música de Alain Oulman provablement escrit per ser cantat per l'Amália Rodrigues.
Aqui us deixo amb la versió d'aquesta simpática fadista d'Oliveira de Azeméis.

Vida enganada

À luz do fado, certo dia,
Uma guitarra nos cantava
A voz cansada nos dizia
Da solidão da nossa saudade

Viver sem amor
é vida fingida
Não ter um amor
é não ter calor
na noite cerrada
Viver sem amor
sem sol contra o frio
sem lua, sem rio
É vida sem vida
vida enganada

À luz da lua, à beira rio
Na voz do vento que passava
Longo silêncio me dizia
Que já não és a minha saudade

Teresinha

Li nalgum lugar que o Chico Buarque adora compor com un dicionário ao lado....

A letra desta canção dele, "Teresinha", fala-nos de três homens, ou talvez de três tipos de homens que a Teresinha teve ao longo da sua vida.

O primeiro quer conquistá-la com com as coisas materiais, dá importância as coisas, sobretudo ao poder, acha que é assim que se consegue tudo.

O segundo é uma personagem invasiva que a quer controlar, e quer ser dono da sua vida.

E finalmente aquele que conquista o coração de Teresinha é aquele que a trata, não de rainha, nem como uma  mulher perdida, mas sim como mulher, como pessoa, com respeito, e é assim que o autor acha que as "teresinhas" gostam de ser tratadas... 

...afinal o respeito e quase tudo, não é? 

M'agrada aquesta versió de la Maria Bethânia...

Helena Sarmento

Vocalista del grup de pop-rock "Clepsidra" la Helena Sarmento va ser seduïda ben aviat pel Fado, tot escoltant l'Amália Rodrigues.

Alguna cosa deu tenir el fado que crida a tanta gent a cantar-lo...

Aqui us deixo l'enllaç on podeu escoltar més coses d'aquesta fadista nascuda a Lamego i radicada a Porto.

http://helenasarmento-fadoazul.blogspot.com/

Us deixo amb un Fado Carriche, una de les músiques de Fado que més bé entren per començar a comprendre i sentir aquesta música que diuen que és un remei per l'ànima...

Punxa el play!

La lletra, amb una moldura creada per la fadista Susana Lopes..

.

Cancionário

Amb aquest títol, Cancionário, el guitarrista Ricardo Parreira ens presentà l'any passat un recull de peces que conformen el seu segon treball discogràfic. En aquest cas, aprofundeix en la música popular i tradicional, amb aquell regust a fado que sempre ens ve al nas quan sentim vibrar les cordes de la guitarra portuguesa.

Ben acompanyat pel Marco Oliveira, pel Yami e per Quiné a la percusió, Cancionário  és un viatge musical, una mica pel nostre interior que, com tots els viatges, ens fa descobrir coses noves, sensacions úniques i especials; i com tots els viatges, satisfactòries.

Inclou aquest treball en alguns temes les veus de Vânia Conde, Micaela Vaz, del propi Marco Oliveira i també del percusionista Joaquim Teles (Quiné)

Escollim per aquest post un tema de l'Helder Moutinho, Fadorika, nom i notes que evoquen llocs, llocs que hom vol visitar, on vol estar-s'hi, llocs on vol gaudir. Alguns d'aquests llocs són els que hem escollit per muntar aquesta presentació.

La música ens va despertant amb el seu tempo i força la voluntat de conéixer-los.

Fadorika