O namorico de Rita

La fadista Kátia Guerreiro va publicar el darrer CD a finals del 2009. Amb el títol "Os Fados do Fado", aquest treball obeeix -diu la Kátia- "a un impuls".
Recupera per al seu repertori temes antics, clàssics, que són de bon escoltar pels que coneixem el fado i una descoberta per aquells que comencen a descobrir aquesta perla anomenada Fado.
Fa també la Kátia un homenatge als noms ja mítics com a Tony de Matos, la Netércia de Conceição, la Teresa Silva de Carvalho, l'Hermínia Silva, en João Ferreira Rosa, Max, Milú i Amália....

De tots els temes del CD escollim per escoltar aqui el poema d'Artur Ribeiro "O Namorico de Rita"
que ens conta la història d'amor entre la Rita -per cert quin nom més bonic!- i en Chico, la peixatera i el pescador, i que no agrada massa a la mare d'ella...

Una lletra amb algunes expressions i frases fetes que en el contexte de la història s'entenen prou bé.

O Namorico de Rita amb l'estil tan personal de la Kàtia Guerreiro.

Kátia Guerreiro a la Plaça del Rei de Barcelona

O namorico da Rita
Artur Ribeiro / António Mestre
Repertório de Amália

No mercado da Ribeira / Há um romance de amor
Entre a Rita que é peixeira / E o Chico que é pescador

Sabem todos que lá vão / Que a Rita gosta do Chico
Só a mãe dela é que não / Consente no namorico

Quando ele passa por ela
Ela sorri descarada
Porém o Chico á cautela não dá trela nem diz nada
Que a mãe dela quando calha
Ao ver que o Chico se abeira
Por dá cá aquela palha faz tremer toda a Ribeira

Namoram de manhãzinha / E da forma mais diversa
Dois caixotes de sardinha / São dois dedos de conversa

E há quem diga á boca cheia / Que depois de tanta fita
O Chico de volta e meia / Prega dois beijos na Rita.

letra tirada do blog fadosdofado

Que Portugal és una font inesgotable de bons cantants, tan de fado com d'altres gèneres ens ho demostra el programa "Uma canção para ti" en una edició del qual va participar la Kátia al costat d'aquests miudinhos que realment ho fan molt bé:

El vídeo promocional del CD és del tema Vira dos malmequeres, on amb els primers plans de la fadista ens adonem de l'estil i la gràcia de la Kàtia...
Ball de margarides

Pomba branca, un clàssic

Ja vàrem publicar el mes de maig passat aquesta cançó o fado musicat o poema cantat, com vulgueu dir-li, però en tot cas, un clàssic de la música portuguesa que han interpretat molts músics.

Es tracta d'un poema del portuense Vasco de Lima Couto --autor entre d'altres de "Noite", "Meu corpo", "Ouve Lisboa", "Disse-te adeus e morri", i tantes altres-- i que en aquella ocasió vam escoltar per Maximiliano de Sousa, el gran Max, que és l'autor de la música.

Avui tenim l'ocasió d'escoltar aquest clàssic per diversos cantants, i veurem com n'és d'important l'estil a l'hora d'interpretar.

A veure quina versió us encaterina més... I no oblideu de deixar la vostra opinió a "comentaris"

Pomba branca pomba branca
Já perdi o teu voar
Naquela terra distante
Toda coberta pelo mar

Fui criança e andei descalço
Porque a terra me aquecia
E eram longos os meus olhos
Quando a noite adormecia
Vinham barcos dos países
Eu sorria vê-los sonhar
Traziam roupas felizes
As crianças dos países
Nesses barcos a chegar
Pomba branca pomba branca
Depois mais tarde ao perder-te
Por ruas de outras cidades
Cantei meu amor ao vento
Porque sentia saudades
Saudades do meu lugar
Do primeiro amor da vida
Desse instante aproximar
Os campos do meu lugar
À chegada e à partida
Pomba branca pomba branca.

Canta Max



Canta Dulce Pontes i Paulo de Carvalho



Canta Tony de Matos



A Youtube de l'amic vagcbeato34 , en Josep Carreras



A Youtube de l'amiga mariadoalentejo , Américo



A Youtube de l'amic timpanaslisboeta , Beatriz de Conceição

Tânia Oleiro

Diuen d'aquesta fadista nascuda a Lisboa el 1979, que té una veu d'aquelles en què es pot apreciar la raça, el "jeito fadista" i que només li manca temps per tal que aquesta veu maceri, com el vi de Porto que ve de bona cuna i necessita temps per convertir-se en allò òptim.
El cert és que la Tânia té aquesta veu clara que de seguida enganxa, amb una parla clara que permet a aquells que no dominen la llèngua portuguesa, entendre prou bé allò que diu.
Gaudim de la seva veu i no deixeu de visitar el seu Myspace.

Un vídeo de ZeMalandro13, amb un tema d'Amália

Se nem tudo contigo são alegrias serenas
Se me dás tanta hora amargurada
Se padeço e te digo em certos dias
Que me quero ir embora por fim cansada
Se me dói o ciúme, se me põe louca de penas
Se anda tanto queixume na minha boca
Meu amor, minha vida, são queixas somente
De alguém que sente que anda sentida
O que digo não faço, o amor continua,
Sei que não posso, amor sou tua

Amb l'Ana Sofia Varela a la Mar de Músicas. Al fons el mestre Joel Pina

Al festival La Mar de Músicas a Cartagena amb el mestre Joel Pina, la Margarida Bessa i en Pedro Moutinho

Tânia cantant en l'emblemàtica Mesa de Frades

De Federico de Brito i Carlos Rocha,

Silenci... deixeu sentir les guitarres, tocar cançons gallardes, gemint amb veu enrogallada, silenci... deixeu sentir aquest fado, cansat já d'haver anat, per arreu de boca en boca...

Silêncio *deixem ouvir as guitarras*

Frederico de Brito / Carlos Rocha
Repertório de Heldér Moutinho

Já noite nas horas calmas / Sózinho á luz do luar
O fado procura as almas / Que andam p'raí a cantar

Corre os bairros de Lisboa / Desce ás quelhas da Moirama
Bairro Alto, Madragoa / E anda p'los becos D´Alfama

Silêncio... deixem ouvir as guitarras
Tangendo canções bizarras, chorando numa voz rouca
Silêncio... deixem ouvir este fado
Fartinho de ter andado para aí, de boca em boca

Mas dizem que agora o fado / Vai pôr de parte os queixumes
Vai pôr tristezas de lado / Sem querer saber de ciúmes

Diz que vai andar tranquilo / Usar de mais altivez
Se assim é, vamos ouvi-lo / Chorar p'la ultima vez.
(letra tirada do blog fadosdofado)

Teresa Landeiro

Coneixia la Teresa Landeiro d'haver-la sentit cantar a Mesa de Frades el passat mes de Desembre. Malgrat la seva joventut -deu voltar els tretze anys- no se li pot negar un "jeito" fadista que segurament anirà polint amb el temps aconseguint el seu propi estil.

No he trobat d'ella cap gravació a la xarxa, però en la darrera estada a Lisboa, el Juny passat, vam assistir a la noitada de Fados a les escadinhas do Bairro América a la Freguesia de Santa Engrácia on ella també hi participava al costat de molts i bons fadistas, i amb els modestos mitjans de que disposem vam enregistrar aquest tema de Sousa Freitas i Franklin Godinho, sempre demanant disculpes per la seva minsa qualitat.

Els nostres "parabéns" a la fadista
Esperem tornar a escoltar-la ben aviat.

A les escadinhas do Bairro América

Eu queria cantar-te um fado
António Sousa Freitas / Franklim Godinho *fado franklim sextilhas*
Repertório de Amália

Eu queria cantar-te um fado
Que toda a gente ao ouvi-lo
Visse que o fado era teu;
Fado estranho e magoado
Mas que pudesses senti-lo
Tão na alma, como eu

E seria tão diferente
Que ao ouvi-lo, toda a gente / Dissesse quem o cantava
Quem o escreveu, não importa
Que eu andei de porta em porta / Para ver se te encontrava

Eu hei-de pôr nalguns versos
O fado que há nos teus olhos / O fado da tua voz
Nossos fados, são diversos
Tu tens um fado, eu tenho outro / Triste fado temos nós.

Adeus Mouraria

Un clàssic aquest fado de l'Artur Ribeiro i Nóbrega e Sousa que feia temps que volia dur aqui, i ara hofaig a petició de la Yolanda de Carvalho, fadista amb sang espanyola i portuguesa, que fa uns dies em va demanar de muntar un video amb aquest tema i cantat per ella, que dit sigui de pas, ho fa molt bé.

Doncs aqui esta el video.

Querida amiga, espero gostes deste "pequeno nada" como diz o nosso amigo Américo.
Não ficou nada espetacular esta montagem, mas acredita que a fiz com todo o carinho.
Um beijinho e até breve

Cecilia Ledesma

Diumenge passat a les deu del vespre, al magnífic espai de Maria Cristina davant de les font d'en Buigas i del Palau Nacional de Montjuïc, les Festes de la Mercè 2010 van cloure el seu recorregut d'enguany, un recorregut farcit d'activitats de tot tipus en diferents espais de la ciutat.

Una vegada més, però, el fado, aquesta música tan propera a nosaltres i també tan oblidada, ha estat absent de la programació.

Músiques del món, Del Senegal -aquest any la ciutat de Dakar era la convidada- del Japó, del Pakistan, d'Anglaterra; músiques d'aqui i d'allà, a molts escenaris diferents....però de Fado: Res!

M'hagués agradat fer una resenya en aquest cantinho que a les festes de La Mercè a Barcelona, el Fado hi tenia lloc, però no ha pogut ser.

Hem "descobert" però, una cantadora de tangos, desconec si s'en diu tanguista, la Cecilia Ledesma que viu entre nosaltres, pel Maresme, sembla, i que si que va te nir un espai, un raconet a les festes.

L'amic juandemora va gravar aquests vídeos de la Cecilia a la Plaça de Catalunya. Gràcies Juan per recordar i compartir aquells moments.

El proper any ens agradarà explicar el fado que ¡esperem! es pugui escoltar a les festes....

Volver
Tango 1935
Música: Carlos Gardel
Letra: Alfredo Le Pera

Yo adivino el parpadeo
de las luces que a lo lejos,
van marcando mi retorno.
Son las mismas que alumbraron,
con sus pálidos reflejos,
hondas horas de dolor.
Y aunque no quise el regreso,
siempre se vuelve al primer amor.
La quieta calle donde el eco dijo:
"Tuya es su vida, tuyo es su querer",
bajo el burlón mirar de las estrellas
que con indiferencia hoy me ven volver.

Volver,
con la frente marchita,
las nieves del tiempo
platearon mi sien.
Sentir, que es un soplo la vida,
que veinte años no es nada,
que febril la mirada
errante en las sombras
te busca y te nombra.
Vivir,
con el alma aferrada
a un dulce recuerdo,
que lloro otra vez.

Tengo miedo del encuentro
con el pasado que vuelve
a enfrentarse con mi vida.
Tengo miedo de las noches
que, pobladas de recuerdos,
encadenen mi soñar.
Pero el viajero que huye,
tarde o temprano detiene su andar.
Y aunque el olvido que todo destruye,
haya matado mi vieja ilusión,
guarda escondida una esperanza humilde,
que es toda la fortuna de mi corazón.




Cambalache
Tango 1934
Música: Enrique Santos Discepolo
Letra: Enrique Santos Discepolo

Que el mundo fue y será una porquería
ya lo sé...
(¡En el quinientos seis
y en el dos mil también!).
Que siempre ha habido chorros,
maquiavelos y estafaos,
contentos y amargaos,
valores y dublé...
Pero que el siglo veinte
es un despliegue
de maldá insolente,
ya no hay quien lo niegue.
Vivimos revolcaos
en un merengue
y en un mismo lodo
todos manoseaos...

¡Hoy resulta que es lo mismo
ser derecho que traidor!...
¡Ignorante, sabio o chorro,
generoso o estafador!
¡Todo es igual!
¡Nada es mejor!
¡Lo mismo un burro
que un gran profesor!
No hay aplazaos
ni escalafón,
los inmorales
nos han igualao.
Si uno vive en la impostura
y otro roba en su ambición,
¡da lo mismo que sea cura,
colchonero, rey de bastos,
caradura o polizón!...

¡Qué falta de respeto, qué atropello
a la razón!
¡Cualquiera es un señor!
¡Cualquiera es un ladrón!
Mezclao con Stavisky va Don Bosco
y "La Mignón",
Don Chicho y Napoleón,
Carnera y San Martín...
Igual que en la vidriera irrespetuosa
de los cambalaches
se ha mezclao la vida,
y herida por un sable sin remaches
ves llorar la Biblia
contra un calefón...

¡Siglo veinte, cambalache
problemático y febril!...
El que no llora no mama
y el que no afana es un gil!
¡Dale nomás!
¡Dale que va!
¡Que allá en el horno
nos vamo a encontrar!
¡No pienses más,
sentate a un lao,
que a nadie importa
si naciste honrao!
Es lo mismo el que labura
noche y día como un buey,
que el que vive de los otros,
que el que mata, que el que cura
o está fuera de la ley...