dijous, 8 de juliol de 2010
diumenge, 4 de juliol de 2010
Inês Gonçalves
Una dels deu finalistes del concurs de Fado amador d'Almada, Inês Gonçalves no és en aquest cas la guanyadora, encara que ho hagués pogut ser perfectament, per la seva veu clara, bona dicció i aire fadista. Es va presentar amb dos fados que va cantar en les tres prèvies i la final del passat 24 de Juny a l'Auditório Fernando Lopes Graça.
Amb els mitjans habituals vàrem enregistrar els dos fados; Amor de mel, amor de fel, i Há festa na Mouraria. No eran els millors mitjans, però hem aconsseguit, si més no, poder donar a conéixer des d'aquest "cantinho" aquesta veu que té molt a dir en el món del fado
Així doncs us presentem la Inês Gonçalves, tot esperant tornar a sentir-la cantar ben aviat.
Amb els mitjans habituals vàrem enregistrar els dos fados; Amor de mel, amor de fel, i Há festa na Mouraria. No eran els millors mitjans, però hem aconsseguit, si més no, poder donar a conéixer des d'aquest "cantinho" aquesta veu que té molt a dir en el món del fado
Així doncs us presentem la Inês Gonçalves, tot esperant tornar a sentir-la cantar ben aviat.
Amor de mel, amor de fel
Amália Rodrigues / Carlos Gonçalves
Tenho um amor que não posso confessar... mas posso chorar
Amor pecado, amor de amor, amor de mel, amor de flor
Amor de fel, amor maior, amor amado
Tenho um amor, amor de dôr, amor maior
Amor chorado em tom menor, em tom menor maior o fado
Choro a chorar tornando maior o mar
Não posso deixar de amar o meu amor em pecado
Fui andorinha que chegou na primavera, eu era quem era
Amor pecado, amor de amor, amor de mel, amor de flor
Amor de fel, amor maior, amor amado
Tenho um amor, amor de dôr, amor maior
Amor chorado em tom menor, em tom menor maior o fado
Choro a chorar tornando maior o mar
Não posso deixar de amar o meu amor em pecado
Fado maior, cantado em tom de menor
Chorando um amor de dôr
Dôr de um bem e mal amado
Há festa na Mouraria *Amália*
Gabriel de Oliveira / Alfredo Duarte *marcha do marceneiro*
Repertório de Amália
Há festa na Mouraria
É dia da procissão
Da Senhora da Saúde;
Até a Rosa Maria
Da Rua do Capelão
Parece que tem virtude
Naquele bairro fadista / Calaram-se as guitarradas
Não se canta nesse dia
Velha tradição bairrista / Vibram no ar badaladas
Há festa na Mouraria
Colchas ricas nas janelas
Pétalas soltas no chão / Almas crentes, povo rude
Anda a fé pelas vielas
É dia da procissão / Da Senhora da Saúde
Após um curto rumor / Profundo silêncio pesa
Por sobre o Largo da Guia
Passa a Virgem no andor / Tudo se ajoelha e reza
Até a Rosa Maria
Como que petrificada / Em fervorosa oração
É tal a sua atitude
Que a Rosa já desfolhada / Da Rua do Capelão
Parece que tem virtude
(letras dos fados tiradas do blog fadosdofado)
dimecres, 30 de juny de 2010
Linda Leonardo
Linda Leonardo a qui vàrem escoltar "ao vivo" fa pocs dies a Lisboa, a la freguesia de Santa Isabel en un acte dedicat a la figura d'Alfredo Marceneiro, acte dirigit i presentat pel seu nét Vítor Duarte, ens canta un Fado Menor amb lletra de la própia Linda Leonardo.
Quase perfeito
Repertório de Linda Leonardo
E tudo ficou diferente
Diferente, quase perfeito
Os meus olhos se sorriem
E há um jardim no meu peito
Meu cavaleiro, de onde vens? / Do mar, da terra, ou do céu?
Que não me esqueço do beijo / Que a tua boca me deu
Desertos por onde andei / De tão escura claridade
Talvez porque do teu corpo / O meu, sentia saudade
E tudo ficou diferente / Já nem sei viver sem ti
Meu amante, meu amor / Do teu beijo renasci
Agora sou primavera / Florida em tela pintada
Sou aquele pássaro azul / No alto da madrugada.
Poema de Tiago Torres da Silva, música Fado Pedro Rodrigues, vídeo de claudiarute
I encara en aquest enllaç: http://www.youtube.com/watch?v=N6NfrOEFrrU un vídeo de tiamacheta, un Fado Daniel, poema també de Tiago Torres da Silva, música de Daniel Gouveia
dilluns, 28 de juny de 2010
Adéu Saramago
El passat divendres 18 de Juny ens deixà en José Saramago, escriptor singular, original, i insubmís, amb idees clares, madurades i valentes. Sobretot valentes. Però també un home dialogant i respectuòs.
Recordo haver vist un vídeo on contrastava les seves opinions sobre el seu llibre Caïm amb un teòleg catòlic, amb una senzillesa natural i sense aixecar mai la veu. Amb respecte.
Què ens deia Saramago? Que estava en contra de les guerres? Que volia una societat més justa? Que hi ha moltes contradiccions en les religions?
Saramago tenia el seu propi pensament crític.
Potser és això el que no agrada els seus detractors. Com diu el poeta "no, a la gente no gusta que uno tenga su propia fé!" I Saramago tenia la seva pròpia de fe, i encara que diferent de la majoria la va defensar sense embuts i d'una manera valenta.
En el seu darrer llibre, en el qual estava treballant, Saramago ens volia parlar de les fàbriques d'armas. Qui parla d'això, d'aquesta vergonya, avui?
Ens deia "...a grande literatura esta aí para cravar-se em nós como um punhal na barriga, não para nos adormecer como se estivéssemos num opiário e o mundo fosse pura fantasia"
Un dia, per algú és el primer, per altres el darrer, però per la majoria és un dia més; ens vas dir.
Per tu ha arribat el darrer, i nosaltres seguim transitant una mica amb l'ajuda del teu llegat, aquest llegat que alguns qualifiquen d'idealista, potser perquè ja els està bé el món com està.
Recordo haver vist un vídeo on contrastava les seves opinions sobre el seu llibre Caïm amb un teòleg catòlic, amb una senzillesa natural i sense aixecar mai la veu. Amb respecte.
Què ens deia Saramago? Que estava en contra de les guerres? Que volia una societat més justa? Que hi ha moltes contradiccions en les religions?
Saramago tenia el seu propi pensament crític.
Potser és això el que no agrada els seus detractors. Com diu el poeta "no, a la gente no gusta que uno tenga su propia fé!" I Saramago tenia la seva pròpia de fe, i encara que diferent de la majoria la va defensar sense embuts i d'una manera valenta.
En el seu darrer llibre, en el qual estava treballant, Saramago ens volia parlar de les fàbriques d'armas. Qui parla d'això, d'aquesta vergonya, avui?
Ens deia "...a grande literatura esta aí para cravar-se em nós como um punhal na barriga, não para nos adormecer como se estivéssemos num opiário e o mundo fosse pura fantasia"
Un dia, per algú és el primer, per altres el darrer, però per la majoria és un dia més; ens vas dir.
Per tu ha arribat el darrer, i nosaltres seguim transitant una mica amb l'ajuda del teu llegat, aquest llegat que alguns qualifiquen d'idealista, potser perquè ja els està bé el món com està.
Obrigado José
dimecres, 23 de juny de 2010
Mário e Aurora Cabrita
Al Bairro da Bela Vista del Casal do Cotão, a Cacém, el Mário i l'Aurora Cabrita tenen un restaurant on els dissabtes es fa silenci perquè es canta el Fado.
El passat Desembre vàrem tenir l'oportunitat d'assistir-hi i ens faltava fer-ne una ressenya en aquest "cantinho" de fado.
Lamentem no tenir més fotografies d'aquella nit, amb les que disposem va aquest vídeo d'homenatge a tots aquests fadistes que viuen el fado en primera línia, de vegades lluny dels grans escenaris, i que són, veritablement, l'ànima d'aquest plaer dels sentits: El Fado.
Els músics Filipe Lucas i la seva peculiar guitarra de catorze cordes, el José Clemente a la viola, que deixarà un digne successor en el seu fill Diogo, i en Tó Moliças a la viola-baixo, van acompanyar el Mário Cabrita, l'Aurora Cabrita, la Teresa, en João Rosa, la Conceição Ribeiro, en Vítor Feiteira, en Fernando Manuel, l'Anita de Sousa, i algun altre nom que lamentem no recordar.
En homenatge a tots aquests fadistes, escoltem l'Aurora i en Mário.
El passat Desembre vàrem tenir l'oportunitat d'assistir-hi i ens faltava fer-ne una ressenya en aquest "cantinho" de fado.
Lamentem no tenir més fotografies d'aquella nit, amb les que disposem va aquest vídeo d'homenatge a tots aquests fadistes que viuen el fado en primera línia, de vegades lluny dels grans escenaris, i que són, veritablement, l'ànima d'aquest plaer dels sentits: El Fado.
Els músics Filipe Lucas i la seva peculiar guitarra de catorze cordes, el José Clemente a la viola, que deixarà un digne successor en el seu fill Diogo, i en Tó Moliças a la viola-baixo, van acompanyar el Mário Cabrita, l'Aurora Cabrita, la Teresa, en João Rosa, la Conceição Ribeiro, en Vítor Feiteira, en Fernando Manuel, l'Anita de Sousa, i algun altre nom que lamentem no recordar.
En homenatge a tots aquests fadistes, escoltem l'Aurora i en Mário.
dilluns, 21 de juny de 2010
MadameBateflay
MadameBateflay, darrer dels alter-ego de l'amic Américo. En aquest hi trobareu amés de fado a la Madalena Iglesias que els qui ja anem tenint una edat recordem per haver participat al festival d'Eurovisió l'any 1966. Avui la Madalena Iglesias ha escollit Barcelona per viure, però el passat 22 de Maig va viatjat a Lisboa per retrobar-se amb vells amics, entre els quals l'Américo potser el fan nº 1 de la Madalena. Podeu veure una resenya fotogràfica al blog de l'amic Américo. Cliqueu aqui.
Escoltem la Carminho amb un Pedro Rodrigues "collita propia"
Ara la Madalena Iglesias
Un cop més donem les gràcies a l'amic Américo, a tots els seus alter-ego, per aquestes meravelles que dignifiquen encara més el Fado. Obrigado sempre.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)