Amb el corresponent permís del meu amic Américo, autor del vídeo, volia portar cap aquest cantinho de fado, aquest tema d'Ana Sofia Varela Fado de amor e pecado, poema de João Monge i música de João Gil i que dona nom al seu darrer treball discogràfic del passat Octubre.Gaudiu d'aquesta meravella de poema i de la interpretació de l'Ana Sofia....
Diu la biografia d'Hermínia Silva que "...nasceu às 18 horas do dia 23 de Outubro de 1907, no Hospital de S. José, freguesia do Socorro, era filha de Josefina Augusta, que morava á data do parto na rua do Benformoso, 153, no 1º andar, freguesia dos Anjos, em Lisboa".
Podeu llegir-ne la biografia sencera en el llibre de Vítor Duarte Marceneiro, "Recordar Hermínia Silva"
Hermínia és indiscutiblement una de les icones del Fado, i no només del Fado, ja que va trepitjar també l'escena per entrar al món de la revista i també de passada fer d'actriu dramàtica.
L'aire castiç d'aquesta excepcional artista és d'aquell que deixa petja, i entre tants temas que va cantar, portem avui aqui aquesta Velha Tendinha, o A tendinha que ens descriu un racó de Lisboa, d'aquesta Lisboa antiga i enyorada, d'una época on potser tot era menys enrevessat que no pas ara i tal vegada el fado estava ben viu al carrer.
Un clàssic amb lletra de José Galhardo i música de Raul Ferrão.
La "Velha tendinha", al costat de l'Arco do Bandeira al Rossio
José Galhardo / Raul Ferrão Repertório de Fernanda Maria Junto ao Arco do Bandeira Há uma loja, a Tendinha De aspecto rasca e banal: Na história da bebedeira Aquela casa velhinha É um padrão imortal
Velha taberna Nesta Lisboa modernaÉs a tasca humilde e terna / Que manténs a tradiçãoVelha Tendinha És o templo da pinguinha Dos dois brancos, da gimbrinha / Da boémia e do pifão Noutros tempos, os fadistas Vinham já grossos das horas P'ro seu balcão, caturrar; Os fidalgos e os artistas Iam p'ra ali horas mortas Ouvir o fado e cantar (letra tirada do blog fadosdofado)
Ahir va morir Jorge Costa, fadista vadio de qui vàrem parlar aqui l'any passat, i a qui vaig tenir el plaer de coneixe'l a Lisboa fa un parell d'anys.
Vivia, com diu la copla, nits de bohémia i d'il·lusió. Va escollir fer allò que li agradava, això és: cantar el fado. No hi havia una nit que passejant pels carrerons d'Alfama no te'l trobessis, a rua de São Miguel, a rua dos Remédios, tan ao Tejo Bar, com A Baiuca , a Fermentação o a Mesa de Frades i a molts altres llocs va anar deixant la seva petja.
Ell vivia cantant, vivia só p'ra cantar, com diu el poema de Manuel de Andrade....
...portanto hoje, meu querido Jorge, vamos lembrar-te neste cantinho dedicado ao Fado, com este poema que fala do que foi o leme da tua curta, embora intensa vida. O teu coração fez calar os teus ais, mas nós, como tu fizeste, seguimos cantando p'ra não chorar.
Eu canto para não chorarl.- Manuel de Andrade m.- Joaquim Campos *fado Puxavante*
Eu canto p'ra não chorar chorando canto também eu vivo só p'ra cantar toda a dor que a vida tem.
Comecei de pequenino por este doce caminhar fiz do fado o meu destino eu vivo só p'ra cantar.
Aquela canção tão linda que me ensinou minha mãe cada vez que a lembro, ainda chorando-a canto-a também.
Como uma prece diferente que aos pés de Deus vá rezar cada um canta o que sente eu canto p'ra não chorar.
Na minha voz dolorida o fado retrata bem as incertezas da vida toda a dor que a vida tem.
Maximiliano de Sousa, madeirense, a qui ja hem escoltat en aquest "cantinho" el tema Vielas de Alfama, avui ens regala aquest Pomba branca del poeta de Porto, Vasco de Lima Couto.
Particularment crec que la veu i la versatilitat de Max, nom amb que es coneix aquest polifacètic personatge, és de les més agraïdes de sentir, i amb aquest tema, un clàssic que no podíem deixar de dur aqui, penso que passarem una bona estona.
Parlàvem aqui el de Juny de l'any passat del fadista i bon amic José Fernandes Castro, que des de Suissa viu el fado i la poesia tan intensament que edita dues perles com són els seus blogs de lletres de fados i poesia pròpia. Vàrem escoltar aquell dia un *fado Rigoroso* de José Marques amb lletra del propi José Fernandes, i avui el veiem cantar a la TV Leman Blue aquest mateix fado.
Un cop més volem, des d'aquest racó de fado, agrair a José Fernandes la seva tasca de recollir les lletres dels fados i també la seva aportació en forma de poemes que han arribat al Fado.
Obrigado meu amigo por tudo o que tem feito em prol do Fado. Um grande abraço des de Barcelona.
