Recordeu.......

Podeu escoltar Ràdio Amália punxant el logo...

També podeu veure Fado TV...
Punxeu el logo...

O potser voleu escoltar Ràdio Portugal que emet des del Brasil...
doncs punxeu el logo

Actualidad€ - entrevista

La periodista Susana Marques de la revista generalista Actualidad€ Economia Ibérica, es va interessar per la meva passió pel fado i em va demanar de fer una entrevista, ja que volia saber com és que un català sent aquesta passió i també perquè ho considerava interessant pel públic que segueix la revista.
L'entrevista va tenir lloc el passat mes de desembre, i va ser publicada al número de febrer d'enguany.
No sé pas si té molt d'interès el què i el com vaig arribar al Fado, ni què en penso d'aquesta música i del que significa per a mi. Jo diria que no massa, però el fet que algú hagi cregut interessant fer l'entrevista i publicar-la i que molta gent m'hagi demanat que la pengi al bloc m'ha convençut de fer-ho. Així que aquí està, i també, i un cop més, vull expressar el meu agraïment a la periodista Susana Marques pel seu interès i comprensió.

Ovelha negra - Beatriz de Conceição

Ja vam escoltar la Beatriz de Conceição en un *fado dos Sonhos* aqui en aquest racó de fado.
Aquesta fadista de Porto té un estil molt personal, una marca que no permet confusions.

Ovelha negra, un poema molt descriptiu d'una determinada manera de ser

"...de sang de les meves venes,
vaig oferir copes ben plenes,
a la sed de tota la gent..."

lletra de João de Conceição Dias i música de Jaime Santos *fado Alvito*

punxa el play!!

Ovelha negra

João Dias / Jaime Santos *fado alvito*
Repertório de Beatriz da Conceição
Chamaram-me ovelha negra
Por não aceitar a regra
De ser coisa, em vez de ser;
Rasguei o manto do mito
E pedi mais infinito
Na urgência de viver

Caminhei vales e rios
Passei fomes, passei frios / Bebi água dos meus olhos
Comi raízes de dôr
Doeu-me o corpo d'amor / Em leitos feitos de escolhos

Cansei as mãos e os braços
Em negativos abraços / De que a alma, foi ausente
Do sangue das minhas veias
Ofereci taças bem cheias / Á sede de toda a gente

Arranquei com os meus dedos
Migalhas de grãos, segredos / Da terra, escassa de pão
E foi por mim que viveu
A alma que Deus me deu / Num corpo feito razão
(lletra extreta del blog fadosdofado)

Nou CD de Ricardo Ribeiro

El passat 19 d'Abril Ricardo Ribeiro ha tret nou CD amb un grapat de fados tradicionals acompanyat pels músics Pedro Castro i José Luís Nobre Costa a la guitarra, Jaime Santos JR. a la viola i el Professor Joel Pina a la viola-baixo.

Estic esperant amb candeletes la visita dels meus amics de Lisboa als quals els demanaré que me'l duguin, així a més de la seva esperada companyia gaudiré del fadista actual que més m'agrada, el que aconsegueix amb més facilitat despertar totes les emocions que sóc capaç de sentir.

Cliqueu a la fotografia per escoltar fragments dels seus fados, i ja us garanteixo que no quedareu decebuts.

En aquest vídeo um *fado vadio*: Moreninha de travessa
I més avall, la lletra per poder gaudir d'aquest fado creació de l'admirat Fernando Maurício, amb qui Ricardo Ribeiro va arribar a cantar.

Moreninha da travessa

J.Rosa Januário / Filipe Pinto *fado vadio*
Repertório de Fernando Maurício

Moreninha da travessa
Que atravessa a minha rua
Apenas por culpa sua
Penas minh'alma atravessa

Onde vai assim depressa / Porque atravessa a correr
Fugindo a quem a quer ver / Onde vai com tanta pressa

Por mais que diga e lhe peça / Que essa pressa diminua
Apressada continua / E o que eu digo não lhe interessa

Qualquer dia ainda tropeça / Nessa pressa de fugir
Tropeça e pode caír / Veja lá, não caia nessa

Mas se caír, lhe aconteça / P'ra se livrar de embaraços
Veja se cai nos maus braços / Moreninha da travessa
Veja se cai nos meus braços / Veja lá se cai depressa

(lletra extreta del blog fadosdofado)

Carlos Ramos

Parlàvem fa poc amb l'amic Antón, editor, entre d'altres, del blog Guitarras de Lisboa, sobre la influència que tenia el fado en la vida quotidiana temps enrrera, i que ara, degut a un grapat de factors això havia canviat, havia anat a menys. Potser si, potser no, tampoc no ens correspon des d'aqui fer cap analisi del fet, només deixaré anar la idea que l'anomenada globalització ens ha portat coses bones i també coses no tan bones. El fado avui, jo diria que te empenta, i naturalment solatge. Hi há qui en fa disgressions, barreges, "misturas" i això pot agradar molta gent. Aquest fet per se ja dóna una idea de la força que el fado té. També és veritat que el fado sempre tindrà, i això és bo, algú que el defensi com el que és, que defensi la seva essència. D'aquests algú s'en diu despectivament puristes. Nosaltres des d'aquest cantinho saludem aquests puristes i els encoratgem a seguir-ho sent. Ah, i també a recuperar aquell esperit fadista que hi havia fa uns anys.

Carlos Ramos va popularitzar aquest fado musicat tot cantant i tocant la guitarra a l'hora. Avui aquest fadinho continua viu i ben viu i es canta sovint a les cases de fado, demostrant així que de trist, el Fado no en té res i lluny d'això ens recorda que:

hi ha pel sofriment, un bon remei, cantant, ningú es recorda del mal, no costa res, intentin fer com jo, una guitarra afinada, una veu ben timbrada, i tot oblidat!

Canto o fado

João Nobre
Repertório de Carlos Ramos

Há, para o sofrimento, um bom remédio afinal
É cantar, e no momento, ninguém se lembra do mal

Não custa mesmo nada, tentem fazer como eu
Uma guitarra afinada, uma voz bem timbrada e tudo esqueceu


Quando a tristeza me invade... canto o fado
Se me atormenta saudade... canto o fado
Haja ciúme á vontade... canto o fado
Por uma esperança perdida
Não passo na vida por um mau bocado
Se acaso a sorte o esqueceu
É fazer como eu, deixo andar... canto o fado

Não é que não me interesse, por quem á dôr não resiste
Mas há gente que parece, que gosta até de andar triste

Tem sempre um ar fatal, a que ninguém o obriga
Mas nesta vida, afinal, vendo bem, nada vale mais do que uma cantiga.

(letra tirada do blog fadosdofado)

Maria da Lourdes

Tenia de Maria de Lourdes Sampaio una gravació: Boa noite solidão i ben bé no sé d'on la vaig treure. Fa poc, gràcies a la nostra amiga i gran divulgadora del Fado, Cláudia Tulimoschi vaig escoltar aquest tema cantat amb música de José António Sabrosa que em va captivar. No podia deixar de portar-la a aquest cantinho i compartir-la amb tots aquells que el segueixen.
Poema de José Luis Gordo "Na asa dessa gaivota"

Trago meu peito cansado
A boca sabe-me a fado
Meus lábios sabem-me a fumo
Perdi o norte da vida
Sou gaivota sem guarida
Sou gaivota sem ter rumo.

E na minha madrugada
Não há sol nem alvorada
Que me dê felicidade
Não há calor que aqueça
Nem inverno que arrefeça
A dor da minha saudade.

Se no Cais da minha vida
Uma gaivota perdida
Pousa-se só por pousar
Na asa dessa gaivota
Eu escrevia a minha rota
Deixando-a ir para o mar.