diumenge, 25 d’abril de 2010

25 d'abril


Dijous 25 d'abril de 1974, passada la mitjanit a les ràdios de Portugal s'escoltava la cançó Grândola Vila Morena que era la consigna revolucionària que va impulsar l'anomenada Revolució dels clavells.
L'MFA amb el general António de Spínola al capdavant acabava amb la penúltima dictadura de la vella Europa. I nosaltres, veïns, somiàvem que aviat seguiríem les passes dels nostres germans ibèrics.
En Lluís Llach va viatjar a terres portugueses com tants d'altres compatriotes per tal d'empaltar-se del clima de llibertat i entusiasme del poble portuguès. En el llibre de Josep Maria Espinàs "Lluís Llach, història de les seves cançons" ens diu:

Vaig viure aquell ambient molt intensament, perquè se'm considerava com una mena de còmplice... Era una cosa extraodinària! Lisboa, en aquells temps, era una ciutat en festa permanent i recordo que l'espectacle dins del teatre era increïble. L'entrada era, evidentment, gratuïta i la sala l'omplien les classes populars, en el sentit literal del mot, i recordo que hi havia un merder espantós; i era la gent, a més, que feia servir la Cançó com a eina de combat.

A més d'en Llach, altres cantautors catalans varen anar a terres portugueses, com Raimon, Ovidi Montllor, Pi de la Serra i Maria del Mar Bonet.
Llach va recollir totes les sensacions i emocions viscudes en terres portugueses a la peça Abril 74, de la que diu:

Em motiva molt cantar-la, perquè penso molt en el meu combat personal: intentar no renunciar a mantenir els ulls oberts, a la solidaritat, a les coses que vull que m'afectin, ja no és que m'afectin, és que vull que m'afectin. He decidit treballar per ser solidari, he decidit intentar, almenys, que el meu cap no es posi en una lleixa i es quedi allà.

Companys, si sabeu
on dorm la lluna blanca,
digeu-li que la vull
però no puc anar a estimar-la,
que encara hi ha combat.

Companys, si coneixeu
el cau de la sirena,
allà enmig de la mar,
jo l'aniria a veure,
però encara hi ha combat.

I si un trust atzar
m'atura i caic a terra
proteu tots els meus cants
i un ram de flors vermelles
a qui tant he estimat,
si guanyem el combat.

Companys, si enyoreu
les primaveres lliures,
amb vosaltres vull anar,
que per poder-les viure
jo me n'he fet soldat.

I si un trist atzar...

2 comentaris:

Toni ha dit...

Hola Jaume, avui que tenia una mica més de temps, m'he entrat a "xafardejar" una miqueta el blog. Quina feinada! Quanta cosa! És fantastic, em donen moltes ganes de tornar a sentir portugués. Quina nostalgia!!! Beijinhos

jaume ha dit...

Olá Toni, tudo bem?
Que bo que hagis passat per aqui. Espero que tinguis més temps i repeteixis visita.
Beijinho
jaume