dilluns, 15 de febrer del 2010

Gaivota



Un dels fados, diríem que capitals, cantat per gairebé tots/es els/les fadistes i que va popularitzar Amália, amb un poema de Alexandre O'Neil i música de Alain Oulman.

Sent un poema de traducció complexa, crec que expressa i s'intueix bé un tarannà fatalista i que aquesta fatalitat troba la seva plenitut en els sentiments més pregons.

Conceiçao Ribeiro de qui ja vàrem parlar i escoltar un tema aqui, ha gravat en el seu segon CD "Sou noite...sou fado" aquest tema.

CD que vaig tenir l'ocasió de comprar-li a la fadista el passat Desembre a la casa de fados "O Marinho" d'en Mario i Aurora Cabrita a Casal do Cotão a Cacém

si en dir adéu a la vida / tots els ocells del cel / em donessin com a comiat / la teva darrera mirada / aquesta mirada que era només meva / amor que vas ser el primer
Que perfecte bategaria el cor / dins del meu pit.....



Gaivota

Alexandre O'Neil / Alain Oulman
Repertório de Amália

Se uma gaivota viesse
Trazer-me o céu de Lisboa
No desenho que fizesse
Esse céu, onde o luar
É uma ave que não voa
Esmorece e cai no mar

Que perfeito coração... no meu peito bateria
Meu amor na tua mão
Nessa mão onde cabia... perfeito, o meu coração

Se um português marinheiro
Dos sete mares, andarilho
Fosse, quem sabe, o primeiro
A contar-me o que inventasse
Se um olhar de novo brilho
Ao meu olhar se enlaçasse

Que perfeito coração... b
ateria no meu peito
Teu amor na minha mão
Nessa mão onde perfeito... bateu o meu coração

Se ao dizer adeus á vida
As aves todas do céu
Me dessem na despedida
O teu olhar derradeiro
Esse olhar que era só meu

Amor que fôste o primeiro.

(letra tirada do blog fadosdofado)

7 comentaris:

Rosa Maria ha dit...

Aquest darrer fragment del fado,que has traduït, és tan bonic...!!!
El llegeixo i torno a llegir.PRECIÓS

jaume ha dit...

Gràcies guapa.
Benvinguda de nou al meu cantinho!!!
beijinho
jaume

Anton Garcia-Fernandez ha dit...

Jaume:

Magnífica versión de este fado que han cantado casi todos los fadistas y cançonetistas, desde Amália Rodrigues a Carlos do Carmo, pasando por Tony de Matos, cuya interpretación de este tema, grabada en los setenta (si no me equivoco), es una de mis favoritas.

Estoy de acuerdo con Rosa María: esa estrofa final del poema es la parte que más me emociona de una letra que transmite una visión fatalista de la vida a través de imágenes llenas de plasticidad, como la de la gaviota que trae consigo el cielo de Lisboa o la del corazón que bate en el pecho del poeta y también en la mano de la amada. Como siempre digo, el fado nos deja versos de indudable calidad poética.

Saludos míos y de Erin desde Memphis,

Antón.

jaume ha dit...

Constatado, nuestros gustos fadistas siguen rumbos paralelos. Coincidimos, y solo la pega de no haber oido aún a Tony de Matos cantar este fado.
Vamos lá se arranjamos isso!!
Um abraço para ti y para Erin.
jaume

Anton Garcia-Fernandez ha dit...

Jaume:

Si me envías tu dirección postal, arreglaremos este "probleminha" de que no hayas escuchado todavía la versión que Tony de Matos hizo de "Gaivota". Estaré encantado de enviarte el disco. Mi e-mail es antongf7@hotmail.com.

Saludos desde Memphis,

Antón.

pepe ha dit...

M'agara molt aquest fado i el blog el trobo interesant.

jaume ha dit...

Hola Pepe, gràcies per la visita. Espero que t'agradin altres fados també a més d'aquest "Gaivota".
Torna més per aqui, si més no cada setmana hi penjo alguna cosa.
Fins aviat.
jaume